Ja saps de quina paret parlem: la de damunt del sofà. És el primer que veu una visita i un dels llocs més fàcils on deixar veure els teus gustos. Però obre qualsevol web de decoració i hi trobaràs les mateixes làmines abstractes en tons beix: un arc suau, una línia ondulant, un cercle grisenc. Una habitació que hauria de parlar de tu acaba semblant una pàgina de catàleg qualsevol.

Diguem-ho clar: les làmines neutres produïdes en sèrie fan que les llars s'assemblin, i els pòsters vintage són una alternativa. No perquè tot el que és antic sigui millor, sinó perquè aquestes imatges es van crear perquè la gent les mirés, per vendre alguna cosa, celebrar un esdeveniment o fer aturar algú al carrer. La paret de la sala d'estar no hauria de passar desapercebuda.

La fórmula neutra fa que tots els espais s'assemblin

Terres grisos, parets blanques, un sofà beix i una catifa clara. Per separat, no tenen res de dolent. Junts, gairebé no deixen cap pista sobre qui viu en aquella habitació. Les làmines que es venen per completar aquest estil encara en diuen menys. Les mateixes formes abstractes apareixen en tantes llars que l'última superfície buida, la paret, no mostra res que no puguis trobar en cent habitacions més.

Fes un tomb per la secció de quadres d'una gran cadena de decoració o mira una botiga en línia: hi veuràs les mateixes idees, un rostre dibuixat amb una sola línia, un arc de color neutre, una paraula solitària com respira. Canvien els arxius; el resultat, no. Tot surt d'un mateix recull de referències que es replica a les xarxes socials d'arreu del món.

Una làmina anunciada com a adequada per a qualsevol habitació rarament sembla pensada per a cap. No té tema, ni història, ni punt de vista. L'únic que promet és no desentonar amb el sofà. Quan això passa a ser el consell habitual per a totes les parets, la llar deixa de retratar qui hi viu i es converteix en un decorat. Per a nosaltres, això no és un estil, sinó una pèrdua.

Aquesta uniformitat també ha arribat als espais públics. Cafeteries de Lisboa, restaurants de Copenhaguen i botigues de Barcelona comparteixen cada vegada més un mateix llenguatge decoratiu: parets clares, una pantalla de rotang, una tija d'herba de la pampa i una làmina abstracta de color beix. Hi entres i podries ser a qualsevol ciutat. Abans, allò que feia singular un local era la personalitat de qui el portava. La fórmula neutra n'esborra el rastre.

La publicitat d'època responia a una exigència ben diferent. Un pòster havia de presentar una revista, una marca de cafè, un zoològic o una línia de tren a desconeguts que passaven pel davant. Tenia un propòsit, un públic i una sola oportunitat de cridar-los l'atenció. Aquella urgència encara es nota en la imatge. Un anunci antic intenta convèncer qui el mira; una làmina neutra no defensa res.

Pòsters suggerits

• L'anunci de Julius Klinger per a la revista d'humor Das kleine Witzblatt, de 1901: el negre i el taronja fan la feina de tota una campanya.
• Un anunci de cafè de Karl Hofer, del 1900, en negre, groc i vermell. Hofer acabaria sent un pintor reconegut, però aquí volia captar la mirada dels vianants i vendre cafè.
• El pòster de Ludwig Hohlwein per al zoològic de Munic, de 1912, obra d'un dels grans dissenyadors de pòsters de la ciutat, pensat per atreure els vianants al zoo.

Les parets haurien de dir qui hi viu

Molts dels mobles que tenim es repeteixen en altres cases. El sofà, el llit, la taula i les prestatgeries solen venir d'un grapat de col·leccions venudes arreu d'Europa: els bons mobles són cars i les formes conegudes resulten pràctiques. La paret és diferent. Una imatge escollida per penjar damunt del sofà o al costat de la taula dona un lloc visible i permanent a alguna cosa que t'interessa. Costa molt menys que canviar els mobles i explica molt més.

El color no sempre s'ha mirat amb recel. El 1970, Verner Panton va convertir tota una habitació en un paisatge continu de formes corbes entapissades i colors intensos amb la instal·lació Visiona 2. El Memphis Group va omplir els anys vuitanta de rosats i verds blavosos contrastats i geometries desinhibides. Hi havia gent que vivia envoltada d'aquells colors. L'etapa del gris sobre gris només fa uns anys que dura i, com les altres, passarà. Que aleshores les teves parets continuïn vives dependrà del que hi pengis ara.

Els pòsters de cinema, els anuncis d'exposicions i les il·lustracions de revistes t'ofereixen temes amb què identificar-te, no només colors per combinar. Si penges pòsters de concerts i pòsters de cinema, qualsevol visita sabrà que la música i les pel·lícules formen part de la teva vida. Si tries el pòster ferroviari dels Pirineus de Roger Aujame, l'habitació també parlarà del teu interès per les muntanyes i els trens d'altres temps. Si emmarques la invitació d'una galeria, conservaràs el record del dia que vas veure l'obra d'un pintor i vas voler tenir-la a prop. Cada tria diu alguna cosa de tu; cap no es pot substituir per un cercle beix.

La paret et permet dir tot això sense canviar els mobles que tens ni tornar a pintar l'habitació. I, sobretot, la imatge continuarà a la vista cada dia. La veuràs mentre esmorzes, durant una trucada o quan hi arribi la llum del vespre. Una làmina triada perquè encaixa amb tots els interiors de moda es tornarà invisible al cap d'un mes. Una imatge que has triat perquè significa alguna cosa per a tu et continuarà parlant anys després.

Pòsters suggerits

• Si t'agraden l'estiu i les revistes antigues, el número de bany de Lustige Blätter que Julius Klinger va il·lustrar el 1911, per a un setmanari d'humor berlinès, en verd i negre.
• El pòster de 1972 de Solaris, de Tarkovsky, porta aquesta pel·lícula de ciència-ficció de culte a la paret amb un disseny circular en negre, blanc, vermell i blau.
• L'anunci d'una exposició de Tom Krojer, de 1989: un pòster amb els vermells, blaus i grocs d'un pintor en lloc dels grisos d'un catàleg de decoració.

Els arxius són plens d'art que encara sembla nou

És fàcil creure que vintage vol dir quatre tòpics: la Torre Eiffel, un rètol de viatges de llauna o una il·lustració descolorida d'una noia. Però passa just el contrari. Biblioteques, museus, col·leccions privades i mercats de tot el món conserven milers i milers de dissenys que mai no han entrat en un catàleg de decoració de temporada. És en aquests llocs on trobem els nostres pòsters. Les imatges no han faltat mai; el que passa és que la majoria de la gent només n'ha vist la petita part que algú altre ha triat.

Antic no vol dir antiquat. Hi ha pòsters del 1900 que semblen més nets, més contundents i més directes que moltes de les làmines neutres que es venen avui en sèrie. Els van dibuixar artistes que dominaven les limitacions de la impremta i les van convertir en estil: plans de color rotunds, tipografia segura i ni una línia sobrera. Al costat d'un sofà contemporani i una paret blanca, sovint són l'element més modern de l'habitació.

En part, aquestes imatges es mantenen fresques perquè no totes volien decorar. Un anunci havia de vendre sabó. Una làmina científica havia d'ensenyar. Una estampa explorava una forma. Aquells objectius van donar lloc a una varietat que cap tendència de decoració pot igualar: una làmina de fauna marina, un anunci de teatre japonès, un programa de cinema parisenc, una composició de retalls de Matisse. El ventall és immens perquè també ho eren els propòsits originals.

Saber qui va fer una imatge, quan i amb quin propòsit li dona una cosa que cap efecte retro anònim no pot oferir: una història. Pensa en Julius Klinger, un cartellista nascut a Viena que treballava a Berlín. Pots buscar els seus clients, resseguir la seva trajectòria i veure els pòsters que va fer per a cadascun. Tot això enriqueix la imatge a mesura que hi convius. És història penjada a la paret, no nostàlgia sense passat.

Pòsters suggerits

• Un anunci de botiga de Paul Mitzkat, de 1950, en negre i beix: la prova que un pòster de dos colors pot tenir molt més caràcter que una làmina neutra.
• El pòster de Tabu que Julius Klinger va fer el 1919 en blanc i negre: un motiu abstracte de fa més d'un segle que encara sembla avançat al seu temps.
• La composició de Matisse de 1947, amb una alga blanca retallada sobre vermell i verd: paper, tisores i color, tan radical com qualsevol obra exposada avui.
• La làmina de ctenòfors d'Ernst Haeckel, de 1904, d'Art Forms in Nature: una il·lustració científica feta per ensenyar que, a la paret, sembla disseny pur.

Una imatge amb passat continua dient-te coses

Les tendències de decoració canvien cada poques temporades. Un tema que t'interessa de debò, no. Quan tries una imatge perquè connecta amb alguna cosa que estimes, cada vegada que la mires et diu més coses, no menys. El seu valor ja no depèn de si el marc combina amb els coixins nous, sinó del que explica. Aquesta és la diferència entre un simple fons i una imatge que et diu alguna cosa.

Pensa en un pòster esportiu dels anys vint, una làmina d'ocells d'un llibre d'història natural del segle XIX o una portada de revista dels anys trenta. Cadascun té un context que pots descobrir després de la primera mirada: qui va guanyar els tornejos d'aquell any, com es va fer el llibre d'ocells o què feia riure els lectors de la revista. El pòster obre una finestra a una història real i no perd interès quan canvia la paleta de moda.

Una imatge amb un tema concret dona a qui la veu alguna cosa per reconèixer i sobre què preguntar: un esport, un ocell, una revista, una ciutat. Davant d'una forma pàl·lida, gairebé l'única pregunta és si combina amb el sofà. Parlar d'un tema pot portar lluny; parlar d'una combinació de colors s'acaba a la paret.

D'aquí a deu anys, les modes hauran canviat unes quantes vegades. Les imatges que encara t'agradarà veure i que encara t'importin seran les que tractin un tema i expliquin una història. El pòster que vas triar perquè et recordava una pel·lícula, un ocell, una ciutat o un joc encara t'ho recordarà. La làmina escollida pel to exacte de gris beix probablement ja s'haurà substituït dues vegades i haurà caigut en l'oblit.

Pòsters suggerits

• Si t'agrada el tennis, l'anunci que Jean d'Ylen va fer el 1929 per a la pilota dels campions de Dunlop porta aquest esport a la paret.
• La làmina del flamenc del Carib de John James Audubon, de 1827: un ocell de Birds of America, alhora testimoni d'història natural i una imatge plena de color.
• Si t'agrada el New Yorker, una portada del New Yorker dels anys trenta il·lustrada per Roger Duvoisin, més endavant conegut pels seus llibres infantils.

Busquem les imatges i les imprimim per a la teva paret

MORYARTY es va fundar el 2015. Busquem pòsters en biblioteques, museus, col·leccions privades i mercats, i el catàleg ja en reuneix més de 2.000. Una col·lecció així t'ofereix moltes maneres d'arribar a una tria personal: pots començar per un tema que t'apassiona, una ciutat que coneixes o un artista a qui sempre tornes. A partir d'aquí, la paret comença a parlar de tu.

Imprimim tots els pòsters al nostre taller de Barcelona, sobre paper mat de 230 g/m², pensat per a impressions d'art de qualitat museística, amb tintes pigmentades. Aquestes imatges es van concebre per veure's en paper. Imprimir-les en aquest suport manté les línies nítides i els colors allà on l'artista els va situar.

Els marcs es venen per separat. N'hi ha d'alumini, de fusta de pi i de fusta amb sistema magnètic, amb un protector de metacrilat resistent als cops que no es trenca durant el transport. Si demanes un pòster i un marc alhora, l'emmarquem de franc i te l'enviem emmarcat, a punt per penjar.

Preparem les comandes en un termini d'entre 24 i 48 hores, i el lliurament dins d'Europa triga entre 2 i 4 dies segons la destinació. Pots omplir una paret blanca amb una imatge que hagis triat en menys temps del que necessitaries per tornar a pintar l'habitació. També pots visitar les nostres botigues de Barcelona i Lisboa; la botiga en línia arriba a la resta d'Europa en 13 idiomes.

Per on començar? Tria una imatge sobre un tema que t'interessi: un mapa del París d'abans, una làmina botànica, els ocells d'un estampat de William Morris o un esquema del sistema solar. Qualsevol d'aquestes imatges farà que reconeguis la paret com a teva. Fes un cop d'ull a la nostra selecció i fixa't en quina imatge tornes a mirar. Segurament és la que va damunt del teu sofà.

Pòsters suggerits

• Si vols omplir tota una paret de color i detalls, El lladre de maduixes de William Morris, de 1883, un estampat tèxtil amb ocells.
• Si t'agraden París o els mapes, un mapa de París i de la seva jove xarxa de metro que Louis Wuhrer va fer el 1912.
• Els estudis de roselles de Sophia Crownfield, del 1900: dibuix i decoració alhora, en vermell i verd, si t'agraden les flors a la paret.

Ho sabies?

• La litografia, la tècnica que va impulsar el gran auge dels pòsters, necessitava una pedra diferent per a cada color. Les tintes planes de la publicitat vintage es deuen, en part, a aquest procés.
• Els pòsters d'Alphonse Mucha eren tan populars a la dècada de 1890 que hi havia qui els arrencava de les cartelleres de nit per quedar-se'ls.
• Jules Chéret és conegut com el pare del cartell modern. Les seves litografies en color van contribuir a convertir els carrers de París en galeries a l'aire lliure.
• Kunstformen der Natur, d'Ernst Haeckel, conté cent làmines d'organismes, des de meduses fins a radiolaris, dibuixats amb rigor científic i ull de dissenyador.
• William Morris va dissenyar El lladre de maduixes després d'observar com els tords li robaven fruita de l'hort de Kelmscott Manor.
• El terme Art Nouveau va néixer al París de la dècada de 1890, a la galeria La Maison de l'Art Nouveau.

Ens pregunteu

On puc comprar pòsters com aquests a Europa? A la nostra botiga en línia hi ha més de 2.000 pòsters i fem enviaments a tot Europa. També pots veure una part de la col·lecció a Barcelona i Lisboa; trobaràs les adreces al localitzador de botigues. Per començar, mira la nostra selecció de preferits.

Quins formats tenen les reproduccions de pòsters vintage? Els pots demanar en quatre formats: A4, A3, A2 i A1. Els pòsters grans, A1 i A2, s'envien en tubs de cartró rígid. Els A4 i A3 s'envien plans amb un suport rígid o bé enrotllats dins d'un tub.

Un pòster vintage semblarà antiquat en una habitació moderna? No si el poses en un marc d'alumini negre i prim. El negre lliga amb les línies dels mobles contemporanis i el perfil estret deixa que la imatge sigui la protagonista. Un pòster vintage així emmarcat pot conviure amb un sofà modern.

Com trio un pòster vintage per a la sala d'estar? Comença per un interès, no per un color: una ciutat, un esport, una pel·lícula, un ocell, un mapa o una planta. Busca primer el tema, mira les imatges que hi trobis i tria aquella que no pots deixar de mirar.

Per què s'assemblen tant les làmines neutres? Segons la nostra experiència, moltes parteixen d'uns quants models que triomfen a les xarxes socials: l'arc beix, la línia ondulant, el sol pàl·lid. Les botigues copien allò que ja funciona i les peces de marques diferents es tornen gairebé intercanviables. Un pòster vintage, en canvi, parteix d'un tema i un moment reals; una forma neutra no pot explicar el mateix.

Quins pòsters fan que una llar sigui singular? Prova de barrejar èpoques i temes en una mateixa paret: un estudi botànic del segle XIX al costat d'un pòster de cinema dels anys setanta, o un mapa dels anys trenta damunt d'una cadira contemporània. La combinació és personal perquè en una altra llar no seria ben bé igual. Comença per un tema que t'agradi a Artistes Famosos o Mapes i construeix la resta al seu voltant.

---

Sobre l'autor

MORYARTY és una empresa europea fundada el 2015, amb botigues a Espanya i Portugal. Els pòsters del nostre catàleg provenen de biblioteques, museus, col·leccions privades i mercats, i els imprimim un a un al nostre taller de Barcelona. Després de més de 2.000 pòsters, encara pensem que les millors parets sempre tenen alguna cosa a dir.

Fonts

• Pòster, Viquipèdia
• Verner Panton, Viquipèdia
• Memphis Group, Viquipèdia
• Kunstformen der Natur, Viquipèdia
• William Morris, Viquipèdia
• Julius Klinger, Viquipèdia