Potser has vist un paó blanc amb la cua desplegada sobre un fons verd pàl·lid, un ocellet blau entre les fulles ataronjades d'una paulònia o dos carpins daurats enmig d'una gran extensió d'aigua. Són estampes d'Ohara Koson, pintor i dissenyador d'estampes japonès que va viure del 1877 al 1945 i va dur el gènere d'ocells i flors a l'edició moderna de gravats en fusta.

Koson es va formar com a pintor, va crear estampes per a l'exportació pels volts del 1900, va tornar a dedicar-se a la pintura durant uns anys i, als anys vint, es va sumar al renaixement del shin-hanga impulsat per l'editor Watanabe Shōzaburō. Però les estampes acabades mai no eren només obra seva. Un gravador tallava els seus traços en fusta, un estampador aplicava el color al paper humit i un editor feia arribar els fulls al públic. Aquest article recorre aquella trajectòria i després s'atura en els ocells, el paó blanc, les flors i els peixos que el van fer conegut.

Qui era Ohara Koson?

Ohara Koson va néixer amb el nom d'Ohara Matao a Kanazawa, a la costa del mar del Japó, el 1877. La seva trajectòria va abastar els darrers anys de l'era Meiji, l'era Taishō i els primers anys de l'era Shōwa. Va morir el 1945, després de més de quatre dècades dedicades a crear imatges d'ocells, flors, peixos i aigua.

Les signatures poden desconcertar qui comença a col·leccionar les seves estampes. Les obres primerenques porten el nom de Koson. A partir de mitjan anys vint, molts dissenys per a Watanabe duen la signatura Shōson, mentre que les estampes per a altres editors dels mateixos anys duen el nom de Hōson. Les tres signatures són d'un sol artista: els canvis indiquen editors i etapes diferents, no pas persones diferents. Per això les cartel·les dels museus i les descripcions dels marxants de vegades semblen parlar de tres artistes.

Els ocells i les plantes de temporada dominen les obres que primer ens venen al cap, però el seu repertori és més ampli. Al llarg de la seva carrera també hi apareixen peixos, barques, gats i escenes a tocar de l'aigua. Al centre de la seva obra, però, hi ha la natura, representada amb prou espai en blanc perquè cada criatura destaqui per si sola.

On va aprendre a pintar ocells i flors?

De jove va anar a Tòquio i va estudiar pintura amb Suzuki Kason, pintor especialitzat en ocells i flors. El 'son' del seu nom artístic prové del nom del mestre. Aquella formació explica el punt de partida pictòric dels seus dissenys per a estampes: una branca, un ocell, una flor i ben poca cosa més.

La tradició a la qual es va incorporar s'anomena kachō-ga, l'art japonès d'ocells i flors. Una imatge de kachō-ga no necessita un paisatge darrere del motiu. Un sol ocell damunt d'una branca pot suggerir l'estació, el temps i l'ambient. Aquesta economia de mitjans li anava bé a Koson. A les seves estampes, una branca, un ocell i el paper en blanc sostenen tota la imatge.

Dues estampes molt diferents mostren el fruit d'aquell aprenentatge. En una, l'ocell de la paulònia reposa entre les fulles que s'enfilen, una petita figura blava envoltada d'espai buit. En una altra, els lliris omplen un full vertical de fulles verdes i estretes i de flors obertes, amb un fons pàl·lid que fa la funció de paisatge. Totes dues depenen de la mateixa atenció a la corba d'una tija i a la forma d'una fulla quan s'obre.

Com pintava Ohara Koson els ocells i les flors?

Un quadre i un disseny per a una estampa exigien coses diferents d'una mateixa mà. En un quadre, el traç d'un pinzell fi pot separar el bec, una ploma i una branqueta. El pintor varia la pressió del pinzell per distingir una tija prima d'una fulla ampla, i la línia ja sosté tota la imatge abans d'afegir-hi color. Koson també pintava ocells i flors amb tinta i color, i el domini d'aquella línia canviant va passar als dissenys que després lliurava al gravador.

La tinta i el color diluït creen tonalitats sobre el plomatge i els pètals mentre deixen zones del paper en blanc. Una aiguada pintada flueix lliurement: una mateixa pinzellada pot ser fosca en un extrem i clara en l'altre. En una estampa no passa el mateix. El color s'hi aplica bloc per bloc, i les transicions s'han de planificar, gravar i estampar expressament.

El dibuix del dissenyador havia de preveure aquesta diferència. Un contorn pintat surt del pinzell en una sola passada; un contorn imprès es talla i s'entinta abans d'arribar al paper. La feina de Koson com a dissenyador era donar al gravador i a l'estampador una imatge que poguessin traslladar als blocs i reproduir en exemplars successius. Una línia que semblava espontània damunt del paper s'havia de tallar a la fusta. Una aiguada de color s'havia de dividir en zones estampables d'una en una.

Com arribaven les primeres estampes a l'estranger?

Pels volts del 1900, l'editorial Daikokuya de Tòquio va començar a publicar els dissenys d'ocells i flors de Koson en forma d'estampes en color fetes amb blocs de fusta. Daikokuya, dirigida per Matsuki Heikichi, destinava bona part del catàleg als compradors estrangers. Les estampes es feien per viatjar: es publicaven en tiratges i es venien com a imatges assequibles de la natura japonesa.

L'exportació va ampliar el públic i la difusió dels seus motius. Compradors dels Estats Units i d'Europa van adquirir estampes d'ocells i flors de Koson en gran nombre. Molts dels primers exemplars van sortir del Japó i avui encara apareixen en col·leccions occidentals i al mercat de l'art.

Els seus primers dissenys abraçaven imatges molt diverses i oferien als compradors estrangers una mostra àmplia de la natura japonesa. Un petit ocell blau sobre una branca de paulònia manté l'escena recollida i immòbil. El paó blanc estén la cua per tot el full i en canvia completament l'escala. Els nenúfars mostren de prop flors roses i fulles arrodonides, mentre que una parella de carpins daurats sembla suspesa en aigües obertes.

Per què va tornar Koson al gravat en fusta als anys vint?

Després de les primeres estampes destinades a l'exportació, Koson es va allunyar del disseny d'estampes i es va concentrar sobretot en la pintura. Durant uns anys, el pinzell va passar per davant dels blocs de l'editor. Això ajuda a entendre per què la seva obra conservada sembla dividir-se en tres etapes: una primera sèrie d'estampes, uns anys centrals més discrets dedicats a la pintura i una darrera floració d'estampes signades amb noms nous.

El retorn va arribar de la mà de Watanabe Shōzaburō, l'editor de Tòquio que va donar nom i forma al moviment shin-hanga. El shin-hanga, o 'estampes noves', recuperava l'antiga divisió de tasques: un dissenyador, un gravador, un estampador i un editor treballaven plegats en cada imatge. Watanabe buscava pintors que aportessin dissenys i, cap al 1926, va incorporar Koson al seu cercle.

Les estampes tardanes continuen tractant els ocells i les flors, no els substitueixen per altres temes. El que va canviar sobretot va ser el sistema editorial, les signatures i el mercat. Una estampa de Koson dels anys vint i una altra de cap al 1910 sovint comparteixen el mateix repertori d'espècies, espais oberts i detalls de temporada.

Com es feien les estampes d'Ohara Koson amb blocs de fusta?

Cada estampa japonesa en color feta amb blocs de fusta era fruit d'una col·laboració, i Koson s'encarregava del disseny. L'editor coordinava els especialistes. El gravador enganxava el dibuix sobre un bloc de fusta de cirerer i buidava tot allò que no s'havia d'estampar. Després prenia el relleu l'estampador. Aplicava pigment al bloc tallat, hi posava al damunt el paper humit i fregava el revers del full amb un baren, una eina plana que se sosté amb la mà.

El registre dels blocs feia possible tot el procés. El contorn gravat i les zones de color separades havien de coincidir exactament al full, i una marca anomenada kentō els mantenia al seu lloc. Una desviació d'una fracció de mil·límetre podia espatllar una tija prima, un bec o la vora d'una ploma; per això, el gravador i l'estampador treballaven amb una precisió que la majoria dels dibuixos no exigeixen.

Les transicions suaus de color s'aconseguien amb una tècnica anomenada bokashi. L'estampador distribuïa el pigment de manera desigual pel bloc o l'humitejava per regular la quantitat de color que arribava al paper. Així, una sola zona impresa podia passar d'un to intens a desaparèixer del tot. Pots buscar els degradats suaus propis del bokashi en el blau dels pètals dels lliris i en els canvis subtils dels nenúfars roses. L'efecte sembla pintat, però el bokashi és un procés d'estampació que es repeteix full a full.

Els traços fins plantejaven altres exigències al bloc. Per estampar dibuixos de plomes com els que es veuen a la cua desplegada del paó, el gravador havia de deixar, en general, relleus molt fins; i unes línies tan primes com les que envolten aquesta garseta sota la pluja havien de conservar la finor suficient per semblar pluja, no pas ratllades.

Què distingeix les estampes d'ocells d'Ohara Koson?

Les estampes d'ocells varien segons quants n'hi ha, quina postura adopten i quin lloc ocupen al paper. L'ocell blau entre les fulles de paulònia queda lligat a la branca. En la parella d'oques que vola sobre l'aigua, la mirada segueix el moviment dels ocells per l'aire obert damunt de les ondulacions.

Els ocells aquàtics li ofereixen altres composicions. Les oques blanques que neden destaquen com dos cossos blancs sobre l'aigua fosca, amb uns quants joncs que pugen per un costat. Les gavines sobre el mar agitat situen cinc ocells a diferents altures per damunt de les onades, i el ritme ocupa el lloc de la quietud.

Els escenaris són expressament mínims. Una branca o uns joncs situen l'ocell sense disputar-li l'atenció, i les grans zones buides deixen veure bé cada postura. Allò que d'entrada sembla espai buit és la part del disseny que permet distingir clarament l'ocell.

Com va compondre Ohara Koson l'estampa del paó?

En el paó de plomatge clar amb la cua oberta, l'ocell desplega la cua sobre un fons verd suau. Al costat de l'ocellet que reposa entre les branques de paulònia, ocupa molta més superfície del full. Aquesta diferència d'escala dona al paó un aire més cerimoniós, mentre que l'ocellet conserva la intimitat d'una observació propera.

La força de la imatge neix d'una silueta senzilla. El dibuix minuciós de les plomes s'estén per damunt d'unes potes primes, i el fons es manté relativament llis. El detall no embrolla la imatge perquè el contorn exterior ho manté tot unit. Primer veus el ventall; després, el petit món de formes que conté; finalment, el cos pàl·lid del centre.

La garseta sota la pluja també situa un ocell blanc al centre, però amb el contrast invers: el fons fosc i plujós fa ressaltar el cos clar. El paó blanc presenta el contrast oposat. El seu plomatge pàl·lid es distingeix del color més suau del fons, de manera que el ventall obert es pot seguir de cap a cap.

Com representava Koson la pluja i la neu?

El temps atmosfèric canvia l'ambient d'una escena d'ocells, i Koson el feia servir amb mesura. La garseta solitària sota la pluja manté immòbil el cos blanc mentre cauen al seu voltant les llargues línies de pluja. Un estol de garsetes en un paisatge de neu clara reuneix formes blanques superposades en un entorn fred i silenciós. Una estampa fa servir la pluja per aïllar l'ocell; l'altra, la neu acumulada per agrupar-los.

La neu també apareix entre les plantes en una escena de dos papamosques blaus sobre una nandina nevada. Els ocells estan posats entre branques arquejades amb baies cobertes de neu, i els detalls de l'hivern els envolten en lloc d'aïllar-los. Les baies vermelles destaquen sobre la neu blanca i al costat dels dos ocells blaus.

Cinc gavines sobre l'aigua agitada donen al mar un aire turbulent i ventós. A l'estampa de la garseta passa el contrari: en lloc d'aigua moguda, una pluja fina i regular dona textura a l'aire darrere de l'ocell.

Com disposava Koson els lliris, els lotus i els nenúfars?

Quan no hi ha cap ocell, la planta sosté la composició, i Koson donava a cada espècie una estructura pròpia. Un grup de lliris blaus alça les fulles verdes i estretes fins a les flors, prop de la part superior del full. El lotus florit equilibra els capolls i les flors que s'enfilen amb fulles amples i molt espai buit, de manera que sembla surar en lloc de créixer cap amunt.

Els nenúfars vistos de prop acosten les flors roses i les fulles arrodonides a la mirada, amb un enquadrament que fa que les fulles omplin el full. El lotus florit deixa més aire al voltant de les formes. Els nenúfars semblen íntims i propers; el lotus es manté a una distància més serena.

L'azalea florida segueix les tiges ramificades fins a les flors vermelles, a diferència de la verticalitat més recta de les fulles dels lliris. En cada cas, la manera com creix la planta forma part de la composició. Koson en dibuixava el creixement, i el gravador i l'estampador en conservaven la nitidesa.

Com representava Koson les carpes i els carpins daurats?

Els peixos oferien a Koson un escenari encara més buit que els ocells. La parella de carpins daurats llisca per una gran extensió d'aigua blava amb petites ondulacions: els peixos són tot el que hi passa. Una carpa solitària flota en una aigua blava verdosa, amb la resta del full en blanc. Dos peixos es mouen junts; un de sol disposa de tota l'amplada de l'aigua.

Cap de les dues imatges necessita dibuixar una riba per suggerir moviment. Les ondulacions i la posició dels cossos ja ho fan tot. En canvi, les tres barques de pesca en aigües tranquil·les estan separades per extensions d'aigua i de cel, que donen a l'escena un horitzó i una escala absents en les imatges dels peixos.

Les barques a la posta de sol van més enllà: un sol vermell i baix damunt d'unes barques simplificades situa l'escena. Els peixos viuen en un món sense punts de referència; les barques, en canvi, pertanyen a una hora i a un temps atmosfèric concrets. Totes aquestes obres mostren quantes coses pot expressar un full dedicat a l'aigua.

Com triar i emmarcar una estampa de Koson

Aquestes estampes aporten diferents menes de quietud a una habitació, i un format vertical s'adiu amb una paret estreta. Per a un espai al costat d'una porta, la branca de paulònia en A3 amb un marc de pi clar deixa lloc perquè la branca s'enfili. Els lliris blaus en A2 amb un marc d'alumini blanc fan pujar la mirada seguint les fulles i les flors, i s'adiuen amb una paret que demana alçària més que amplada.

En una paret principal, el paó amb la cua desplegada necessita el format més gran perquè el ventall conservi la unitat vist des de l'altra banda de l'habitació. En A1 i amb un marc d'alumini daurat, la cua es converteix en el centre d'atenció. Per a un racó més petit, la nandina hivernal en A3 amb un marc de pi negre reuneix dos ocells blaus i baies cobertes de neu en una escena que pots tenir a la vista damunt d'una consola.

Al costat d'una butaca de lectura, és més fàcil deixar reposar la mirada entre pàgines en una imatge amb espai buit. El lotus florit en A2 amb un marc de pi clar deixa molt d'aire al voltant dels capolls. Els nenúfars vistos de prop en A3 amb un marc d'alumini blanc acosten les flors roses i les fulles arrodonides, una composició adient per a una paret que mires des de la butaca.

L'azalea vermella en A4 amb un marc d'alumini negre s'adiu amb la paret d'un escriptori, on les branques amb flors vermelles donen color sense atapeir la zona de treball. Damunt d'un aparador, aquesta estampa de dos carpins daurats que travessen el fons blau en A2 està plena d'aigua ondulant, i sembla que els peixos es moguin cada vegada que els mires. Pots trobar totes aquestes obres i la resta de la sèrie a la nostra col·lecció d'Ohara Koson. Imprimim cada pòster al nostre taller de Barcelona en paper mat de 230 g/m² per a impressions d'art, amb tintes pigmentades de qualitat arxivística, perquè els fons pàl·lids mantinguin la uniformitat i l'aigua oberta conservi els degradats suaus.

Ho sabies?

• Koson també va crear estampes de batalles durant la guerra russojaponesa del 1904-1905, un contrast marcat amb els ocells i les flors als quals tornaria després.
• L'editor Watanabe Shōzaburō també va publicar Kawase Hasui i Itō Shinsui, els dos dissenyadors de paisatges i figures més coneguts del shin-hanga.
• Ernest Fenollosa, conservador d'art japonès al Museum of Fine Arts de Boston, va demanar a Koson que enviés moltes de les seves estampes d'ocells i flors als Estats Units.
• El Rijksmuseum d'Amsterdam conserva una estampa d'un paó blanc de Koson.
• Les estampes signades Hōson les va publicar l'editorial Sakai i Kawaguchi.
• El 1933, Koson va dissenyar una estampa d'un gat que observa una peixera amb carpins daurats.

Preguntes freqüents sobre Ohara Koson

Com pots distingir una estampa primerenca de Koson d'una de tardana? Fixa't en la signatura i en el segell de l'editor. Els primers dissenys solen portar el nom de Koson i el segell d'un editor com Daikokuya, la casa dirigida per Matsuki Heikichi. A partir de mitjan anys vint, els dissenys solen dur la signatura Shōson i el segell de Watanabe Shōzaburō, mentre que les estampes de Sakai i Kawaguchi van signades Hōson. Comparar la signatura amb el segell és més fiable que guiar-se només per la data.

Per què el mateix artista es diu Koson, Shōson i Hōson? Va canviar de nom artístic segons l'editor i l'època. Els col·leccionistes fan servir la signatura com a pista: Koson identifica les primeres estampes; Shōson, les de Watanabe a partir de mitjan anys vint; i Hōson, les d'altres editors d'aquells mateixos anys. Els tres noms corresponen a una sola persona.

Quina és l'estampa del paó més famosa d'Ohara Koson? La del paó blanc amb la cua desplegada és la més coneguda. El Rijksmuseum d'Amsterdam en conserva un exemplar. La nostra reproducció del paó blanc queda millor en el format més gran i amb un marc de metall daurat, que deixa espai perquè la cua es mostri en tota l'amplada.

Ohara Koson només dibuixava ocells? No. També va fer estampes de flors, peixos, barques i gats, i durant la guerra russojaponesa del 1904-1905 va dissenyar escenes de batalles. Els motius de natura són els temes als quals tornava una vegada i una altra i pels quals avui se'l recorda.

Quines obres va crear Ohara Koson? La seva obra inclou rotlles pintats amb tinta i color, a més de dissenys per a estampes fetes amb blocs de fusta. Les pintures mostren els mateixos ocells i plantes que les estampes, però són peces úniques, mentre que gravadors i estampadors reproduïen els dissenys en tiratges.

On pots veure o comprar estampes de peixos d'Ohara Koson? Pots buscar-les als catàlegs en línia del Rijksmuseum i el British Museum. La nostra col·lecció d'Ohara Koson inclou la carpa, els dos carpins daurats i diverses escenes a tocar de l'aigua. Els dissenys de peixos fan servir les mateixes extensions d'aigua i el mateix color mesurat que les estampes d'ocells.

Pòsters de la nostra col·lecció

• Flors de nandina (Ohara Koson, 1910)
• Nenúfar florit (Ohara Koson, 1910)
• Azalea florida (Ohara Koson, 1930)
• Dos carpins daurats (Ohara Koson, 1910)

---

Sobre l'autor

MORYARTY es va fundar el 2015 i avui tenim cura d'una col·lecció de més de 2.000 pòsters i impressions vintage. El nostre equip troba imatges en museus, biblioteques i col·leccions particulars, les restaura a mà sense alterar-ne el dibuix ni els colors originals i les imprimeix una per una al nostre taller de Barcelona amb tintes pigmentades de qualitat arxivística. Si mai passes per una de les nostres botigues de Barcelona o Lisboa, podràs veure la col·lecció en persona.

Fonts

• Ohara Koson
• Paó blanc d'Ohara Koson, Rijksmuseum
• Ohara Koson, British Museum
• Estampació amb blocs de fusta al Japó
• Shin-hanga