El significat de l'art de Gustav Klimt depèn de l'obra que mires i del que li va passar després que la pintés. Klimt va ser un pintor vienès, nascut el 1862 i mort el 1918, i un dels fundadors de la Secessió de Viena, el grup que el 1897 es va desvincular de les institucions artístiques conservadores de la ciutat. Al llarg de la seva carrera va passar dels murals en grans edificis públics als retrats per a mecenes privats, i els temes van canviar al ritme dels encàrrecs. Les set obres que ressegueix aquest article inclouen temes bíblics, un encàrrec universitari, retrats privats i encàrrecs arquitectònics.

El significat d'una obra comença pel motiu pel qual es va crear i per la persona a qui anava destinada, continua amb el que en van dir els primers espectadors i amb el que les generacions posteriors hi van voler veure, i torna a canviar segons qui n'és propietari i què li passa. Aquestes set històries tornen una vegada i una altra als mateixos temes: l'amor, la salut, la identitat i la llibertat artística, i després al vessant més fosc de la història del segle XX, amb les confiscacions, la destrucció durant la guerra i la restitució.

Per què el quadre de Klimt amb Higiea va indignar els professors de Viena i es va cremar el 1945?

La deessa de la salut de Klimt no és un quadre independent. És la figura que apareix a la part inferior de «Medicina», una de les tres pintures dedicades a les facultats que van encarregar a Klimt per al sostre de l'Aula Magna de la Universitat de Viena. El Ministeri de Cultura i Educació li havia demanat «Filosofia», «Jurisprudència» i «Medicina» per decorar la sala del nou edifici de Heinrich von Ferstel a la Ringstrasse, inaugurat el 1884. Mentre que la decoració dels edificis públics acostumava a celebrar els èxits, Klimt va decidir mostrar la vida humana com un destí marcat per la malaltia i la mort.

Higiea hi apareix com una figura que reuneix la vida i la mort, una ruptura radical amb la manera com se solia pintar la deessa de la salut. «Medicina» es va exposar per primera vegada a la desena mostra de la Secessió, el 1901. La reacció va ser més irada que qualsevol de les que havia provocat «Filosofia»: una revista mèdica va atacar el quadre i un grup de professors de la universitat va presentar una queixa formal en contra.

Berta Zuckerkandl recordava a les seves memòries que el rector havia llegit una petició que qualificava d'insult a l'art l'acceptació de les pintures del sostre, i que un degà havia dit que Klimt s'havia atrevit a tocar allò que Rafael havia concebut per a l'eternitat. L'anatomista Emil Zuckerkandl es va situar al bàndol contrari i va ser un dels pocs professors que van signar a favor de conservar les pintures. La polèmica es va tancar el 1905, quan Klimt va rescindir el contracte amb el ministeri i va tornar a comprar les tres obres. A partir d'aleshores no va acceptar cap més encàrrec públic i es va dedicar als clients privats.

Després d'aquesta compra, les tres pintures van passar a col·leccionistes privats. Van canviar de mans diverses vegades i, el 1938, els nazis les van confiscar als seus propietaris jueus. Les tres teles es van traslladar a un dipòsit d'obres d'art durant la guerra al castell d'Immendorf, a la Baixa Àustria, on un incendi les va destruir el 8 de maig de 1945. Es creu que les forces de les SS hi van calar foc durant la retirada, tot i que això no s'ha pogut demostrar mai de manera concloent. Avui cap museu no conserva l'original de «Medicina».

El que en queda és una documentació escassa, però valuosa. L'única reproducció en color del detall d'Higiea feta abans de l'incendi és la làmina 10 del llibre de Max Eisler «Klimt: Eine Nachlese», publicat a Viena el 1931. El Museu d'Israel de Jerusalem, l'Albertina i el Wien Museum conserven estudis preparatoris importants per a «Medicina». Juntament amb les fotografies, permeten estudiar l'obra encara que el quadre ja no existeixi.

El 13 de novembre de 2024 es va obrir un nou capítol: es va presentar una reconstrucció en color de «Medicina», d'uns 12 per 8 metres i feta amb intel·ligència artificial, a la façana d'un edifici de recerca de la Universitat Mèdica de Viena, al campus AKH Wien. Google Arts & Culture va fer la reconstrucció en col·laboració amb el Belvedere de Viena. Aquesta reconstrucció del 2024 permet als visitants i al personal tornar a veure «Medicina» sencera en color, en un edifici universitari i amb Higiea a la base. Fins aleshores, la composició completa només es coneixia en blanc i negre.

Judit i el pas de l'heroisme bíblic al poder sexual

La «Judit» amb pa d'or de Klimt transforma el relat bíblic d'una ciutat salvada gràcies a una decapitació en una escena que s'acosta més a una lluita entre sexes. El Belvedere de Viena, propietari del quadre, avui veu en Judit una icona femenina perillosa i seductora. El museu assenyala que la imatge no deixa espai a l'agressor masculí. Judit sosté el cap gairebé amb tendresa, com si l'estigués empenyent fora del quadre.

El quadre és un oli amb pa d'or sobre tela, signat a baix a l'esquerra, i el marc duu el títol «JUDITH UND HOLOFERNES» a la part superior. Un catàleg de la Secessió de Viena del 1901 situa l'obra a la sala III, amb el número 20, el títol «Judith und Holofernes» i la indicació «propietat privada». El nom «Judit I» serveix per distingir-la d'un segon quadre de Judit que Klimt va pintar el 1909.

La història documentada dels seus propietaris comença a Viena. El 1901, el quadre pertanyia a Anton Loew. El 1907 ja havia passat a Sophie Loew-Unger, també a Viena, i el 1920 era a Ginebra, en mans de Berthe Hodler, vídua del pintor Ferdinand Hodler. El 1954, el Belvedere li va comprar el quadre i el va tornar a Viena.

Alguns autors han vist els trets d'Adele Bloch-Bauer en el rostre de Judit i han observat que la cinta que duu al coll s'assembla a la del retrat posterior d'Adele pintat per Klimt, però cap document no permet confirmar aquesta identificació. Avui el quadre s'exposa al Belvedere Superior.

Com va sobreviure el «Fris de Beethoven» a l'exposició temporal

El «Fris de Beethoven» es va crear per a la catorzena exposició de la Secessió de Viena, un homenatge al compositor, oberta del 15 d'abril al 27 de juny de 1902. Vint-i-un artistes van treballar en la mostra sota la direcció de Josef Hoffmann, amb l'objectiu d'unir arquitectura, pintura, escultura i música. L'estàtua de Beethoven de Max Klinger ocupava la sala principal, i el fris de Klimt recorria el passadís de l'esquerra, per on entraven primer els visitants; una obertura a la paret permetia veure l'estàtua. Aleshores Klimt era el president de la Secessió.

El fris segueix la interpretació de la «Novena simfonia» de Beethoven que Richard Wagner va publicar el 1846. La seqüència acaba amb un cor d'àngels i una parella d'amants abraçats, que representen l'«Oda a l'alegria» de Schiller i una felicitat assolida a través de l'amor.

Un crític va escriure que el fris podia ser adequat per a una cova destinada a orgies paganes, però no per a sales d'exposicions on es convidava dones i noies respectables. El públic no hi va estar d'acord. La mostra va atreure gairebé 60.000 visitants i es va convertir en un dels èxits de públic més grans de la Secessió. A la presentació prèvia, Gustav Mahler va situar sis trombonistes a les escales perquè toquessin un arranjament seu d'un fragment de l'«Oda a l'alegria» de Beethoven.

El fris havia de ser temporal, i els murals dels altres artistes es van destruir un cop tancada l'exposició. La Secessió ja havia programat una gran retrospectiva de Klimt per a l'any següent. Carl Reininghaus, mecenes de Klimt, va comprar el fris i el va fer retirar de la paret; gràcies a això s'ha conservat. No va trobar cap lloc adequat per exposar-lo, i quan August Lederer el va comprar el 1915, tampoc no el va poder mostrar.

Els nazis van expropiar el fris. Després de la Segona Guerra Mundial, es va retornar a Erich Lederer, a Ginebra, però se li va denegar el permís d'exportació. Després del 1961, el fris es va guardar al Belvedere Inferior. El 1973, Lederer el va vendre a la República d'Àustria per uns 750.000 dòlars nord-americans, tot i que algunes fonts daten la venda el 1972.

L'Oficina Federal de Protecció de Monuments va restaurar el fris sota la direcció de Manfred Koller i va acabar els treballs el 1984. Una còpia a mida real feta durant la restauració es va presentar a la Biennal de Venècia d'aquell any. El 1985, el fris restaurat es va exposar al Künstlerhaus, en una reconstrucció de la galeria lateral de Hoffmann. Des del 1986 es pot veure en una sala pròpia al soterrani de la Secessió. Els hereus de Lederer en van reclamar la restitució el 2013, i una comissió estatal va rebutjar la petició el 2015.

Qui era Adele Bloch-Bauer i com es va recuperar el seu retrat?

L'estiu del 1903, el banquer Ferdinand Bloch-Bauer va demanar a Klimt que pintés la seva esposa Adele. Segons una de les versions, volia que el retrat fos un regal per a l'aniversari dels pares d'Adele, a l'octubre. Klimt hi va treballar durant anys, i el «Retrat d'Adele Bloch-Bauer I» acabat, un oli amb or i plata sobre tela, signat i datat el 1907 a baix a la dreta, és un dels seus quadres més imponents. Adele seu amb el cos dret, envoltada d'or i amb les mans delicadament entrellaçades, i el Jewish Women's Archive descriu el resultat com una icona moderna d'una gran dama.

El quadre no es va exposar al públic fins a començament del 1907: primer a Mannheim, el mateix any que Klimt el va acabar, i després a la Kunstschau de Viena, el 1908. El 1938, els nazis el van confiscar a la casa dels Bloch-Bauer, juntament amb quatre quadres més de Klimt. El 1941, l'advocat nomenat pels nazis per gestionar el patrimoni de Ferdinand va lliurar el retrat a la Galerie Belvedere de Viena, al·legant que complia les voluntats expressades per Adele al testament.

Durant dècades, el quadre es va exposar a Viena amb el nom de «La dama d'or», un títol que amagava la identitat de la retratada. El nou títol va culminar el que havia començat la confiscació: va esborrar el nom d'Adele Bloch-Bauer de la cartel·la, i el retrat fet per homenatjar-la va deixar de dur-lo. El 1998, el periodista Hubertus Czernin va demostrar que el Belvedere conservava diverses obres robades a propietaris jueus i s'havia negat a retornar-les. El retrat n'era una.

Maria Altmann, neboda de Ferdinand, va contractar l'advocat E. Randol Schoenberg per reclamar cinc obres de Klimt al Belvedere. La reclamació va durar set anys i va incloure una vista davant del Tribunal Suprem dels Estats Units. Schoenberg va acceptar sotmetre el cas a un arbitratge a Àustria, en part perquè Altmann tenia 85 anys. La seva primera reacció va ser dir-li que era boig. El 2005, un tribunal arbitral austríac va decidir que les pintures s'havien de retornar als hereus.

El 2006, Altmann va vendre el retrat a Ronald Lauder per 135 milions de dòlars nord-americans, aleshores un preu rècord per a un quadre. Lauder el va comprar per a la Neue Galerie New York, on s'exposa de manera permanent des del 2006, d'acord amb els desitjos de la família. Schoenberg va explicar que Altmann l'havia venut en part per donar a conèixer la veritat del que havia passat a la seva família, i en part perquè els hereus, que n'eren propietaris conjuntament, no podien pagar-ne l'assegurança en una casa particular. El nom d'Adele Bloch-Bauer, que l'antic títol havia eliminat, ara forma part del nom amb què es coneix el quadre.

«El petó» es va comprar abans que Klimt l'acabés

La Kunstschau Wien del 1908, que Klimt, Josef Hoffmann i els seus col·legues van organitzar en un temps rècord, va obrir al públic l'1 de juny. Klimt no havia pogut acabar el seu famós quadre de l'abraçada a temps per a la inauguració. Es va exposar amb el títol original, «Liebespaar». El quadre era l'obra més destacada de la sala de Klimt i la principal atracció de tota la mostra, i el Ministeri d'Educació austríac el va comprar per a la Galeria Moderna mentre l'exposició encara era oberta.

La galeria havia obert tot just cinc anys abans i avui es diu Belvedere. El quadre encara estava inacabat quan es va comprar per 25.000 corones. Klimt el va acabar i el va lliurar al ministeri el 1909, a canvi del pagament del preu acordat. El Belvedere considera probable que Klimt hi fes més canvis després de la Kunstschau, fins al 1909, i una fotografia antiga documenta el primer estat del quadre.

La tardor del 1909, un catàleg de la Galeria Moderna va citar l'obra per primera vegada com «El petó», el títol amb què avui és famosa arreu del món.

Els materials expliquen bona part de la seva força. Les robes dels amants estan decorades amb pa d'or, i el fons és ple de petites làmines d'or, de plata i fins i tot de platí. El quadre data de la plenitud de l'etapa daurada de Klimt, quan va desenvolupar una tècnica que combinava el pa d'or amb la pintura a l'oli i la pintura de bronze. Per fer servir l'or, Klimt es va inspirar en els mosaics bizantins i en la pintura d'icones. L'estil de les icones sobre fons d'or es reserva habitualment als temes sagrats. Aquí el va aplicar a l'amor profà, i sovint es descriu l'obra com una icona monumental.

Molta gent dona per fet que la parella són Klimt i la seva companya Emilie Flöge, potser a la vora del llac Attersee, on passaven els estius. El Belvedere assenyala que cap font biogràfica no diu que Klimt volgués retratar-se amb ella, de manera que la identificació continua sent una conjectura romàntica. El que sí que se sap del cert és on ha estat el quadre. No ha sortit de la col·lecció del Belvedere des que es va comprar, i s'exposa al Belvedere Superior de Viena com l'obra més destacada de la col·lecció permanent.

«Acompliment» i la creació del menjador del palau Stoclet

Adolphe Stoclet, un financer belga, i la seva esposa Suzanne van encarregar a Josef Hoffmann i a la Wiener Werkstätte el disseny, la decoració i el mobiliari de la seva mansió de Brussel·les amb jardins geomètrics, en un projecte que va durar del 1905 al 1911. Klimt s'hi va incorporar per dissenyar el fris de mosaic del menjador. El seu dibuix dels amants abraçats és un dels nou cartons, dibuixos preparatoris a mida real, que va fer per a aquell fris, principalment entre el 1908 i el 1911.

«Acompliment», també anomenat «Els amants», és l'escena que tanca el fris i fa contrapunt a «Expectació», al costat oposat. El tema de l'expectació i l'acompliment ja apareixia als dibuixos de Klimt el 1904 o el 1905, anys abans que s'acabés l'encàrrec. Les dues escenes queden l'una davant de l'altra, a banda i banda del menjador.

Klimt va fer el dibuix a Viena i a Kammerl am Attersee, amb guix, llapis i guaix, a més de bronze, plata, or i platí. La Wiener Mosaik-Werkstätte de Leopold Forstner va executar el fris en mosaic, i els dibuixos preparatoris especifiquen l'ús d'esmalt, incrustacions d'or i vidre de colors.

El MAK, el Museu d'Arts Aplicades de Viena, que conserva el dibuix original, indica que es pot suposar que els amants abraçats són Gustav Klimt i Emilie Flöge. Això continua sent una proposta d'interpretació, no pas un retrat biogràfic confirmat. L'abraçada final evoca els amants que tanquen el «Fris de Beethoven», i l'estil del dibuix està molt relacionat amb el d'«El petó».

El palau Stoclet continua sent propietat privada de la família Stoclet i no és obert al públic; per tant, el disseny es pot veure en els cartons conservats a Viena. El 2012, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Klimt, després de diversos anys de restauració, el MAK va tornar a exposar els nou cartons conservats, en una mostra titulada «Expectació i acompliment» que va durar del 21 de març al 15 de juliol.

Qui era Mäda Primavesi i com va arribar el seu retrat a Nova York?

Otto Primavesi, banquer i industrial d'una de les famílies més riques de Moràvia, i la seva esposa Eugenia eren mecenes de l'art vienès més innovador. Entre el 1912 i el 1914 van encarregar a Klimt que retratés la seva filla i la mateixa Eugenia. Mäda tenia nou anys quan Klimt va començar a treballar en el seu retrat.

Segons el relat de la mateixa Mäda, ella i la seva mare viatjaven regularment a Viena per a les sessions de posa. Klimt va fer nombrosos esbossos, provant postures, vestits i motius de fons abans de decidir-se per la versió definitiva. L'estiu del 1913 va estendre a la família un rebut per una bestreta de 15.000 corones pels dos retrats, el de Mäda i el de la seva mare.

En el quadre acabat, Mäda duu un vestit blanc amb ornaments delicats, confeccionat a proposta de Klimt per la seva companya, la dissenyadora Emilie Flöge. La família també donava suport a la Wiener Werkstätte: Otto Primavesi va ajudar a sostenir econòmicament el taller després de la marxa del seu primer patrocinador, Fritz Waerndorfer. Els Primavesi van estrènyer la relació amb Klimt durant la dècada de 1910 i el convidaven a les festes de Nadal i Cap d'Any de la seva casa de camp a Winkelsdorf, dissenyada per Josef Hoffmann.

El Metropolitan Museum of Art assenyala que la postura i l'expressió de Mäda mostren una confiança remarcable per a una nena de nou anys, i que aquesta confiança concorda amb la manera com ella mateixa es descrivia més endavant: es definia com una nena tossuda i amb maneres de noi. La tossuderia que recordava de la seva infantesa suggereix que aquella confiança era seva, no només un reflex de la riquesa familiar.

Otto Primavesi va ser propietari del retrat des del 1913 fins a la seva mort, el 1926, i després el quadre va quedar en mans de la seva vídua, Eugenia. La família va haver de vendre diverses pintures de la seva col·lecció de Klimt, probablement perquè la Wiener Werkstätte no era rendible i el seu propi banc va fer fallida. El 1928, el retrat va passar, a través d'Hugo Bernatzik, a la Neue Galerie de Viena, que el va vendre a Jenny Pulitzer Steiner.

Els nazis van confiscar el retrat a Jenny Pulitzer Steiner a Viena el 1938, i el 1951 se li va restituir. El 1964 va entrar al Metropolitan Museum of Art de Nova York com a donació d'André i Clara Mertens en memòria de la mare de Clara, que n'havia estat propietària. L'original s'exposa a la sala 800 del Met.

Torna a mirar les set obres i tria la història que t'agradaria tenir a la paret, no només l'or que has reconegut de seguida.

Ho sabies?

• Klimt va començar la carrera amb el seu germà Ernst i el seu amic Franz Matsch, en un grup anomenat Companyia d'Artistes, pintant murals en grans edificis públics.
• El «Fris de Beethoven» es considera la primera obra de l'etapa daurada de Klimt i combina pintura i or amb estuc daurat, botons de nacre, fragments de mirall i pedres semiprecioses, aplicats sobre morter damunt d'una estora de canyes.
• Segons la historiadora de l'art Alessandra Comini, el 1902 els visitants podien reconèixer Gustav Mahler en el cavaller amb armadura daurada del fris.
• «Filosofia» de Klimt, una de les tres pintures de la universitat, va guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de París, però molts crítics a Àustria la van atacar.
• Klimt va fer centenars d'esbossos i estudis per a les tres pintures de la Universitat de Viena durant la dècada de 1890.
• Eduard Pernkopf, rector nazi i anatomista, va donar suport al retorn de les pintures dedicades a les facultats a la universitat abans que les enviessin al castell d'Immendorf.
• Una ressenya en un diari vienès del 9 de gener de 1916 descrivia un retrat d'una nena d'uns deu anys amb un vestit blanc, i la base de dades de Klimt l'identifica com el retrat de Mäda Primavesi.

Preguntes i respostes sobre Gustav Klimt

Per què es va destruir el quadre «Medicina» de Klimt? El quadre, amb Higiea a la base, va ser confiscat als seus propietaris jueus el 1938, juntament amb les altres dues obres de la universitat. Durant la guerra, les tres pintures es van mostrar en una exposició a Viena i després es van guardar en un dipòsit. Més endavant les van traslladar al castell d'Immendorf, a la Baixa Àustria, on un incendi les va destruir el 8 de maig de 1945.

Quines escenes mitològiques va pintar Klimt? «Judit i el cap d'Holofernes» i la figura d'Higiea provenen de fonts bíbliques i clàssiques. Klimt també va recórrer als mites grecs en obres com la seva «Dànae», una figura reclinada embolcallada per robes que s'arremolinen, i pots penjar una làmina d'aquest quadre a la teva paret.

Quines són les obres més sensuals o eròtiques de Klimt? «El petó» i «Acompliment» tracten l'amor amb tendresa, però és en els seus nus on la càrrega eròtica de la seva obra es manifesta de manera més directa. «Serps d'aigua II», amb les figures femenines entrellaçades i els cabells que flueixen, pertany a aquesta línia, i en trobaràs més exemples a la nostra col·lecció d'impressions vintage de temàtica eròtica.

Quant valen els quadres de Klimt? Els preus varien molt d'una obra a una altra. El «Retrat d'Adele Bloch-Bauer I» es va vendre el 2006 per 135 milions de dòlars nord-americans, aleshores un preu rècord per a un quadre. El comprador, Ronald Lauder, només va voler confirmar públicament que havia pagat més que el rècord anterior de 104,2 milions de dòlars nord-americans, establert per «Noi amb pipa» de Picasso.

Klimt va pintar Adele Bloch-Bauer més d'una vegada? Sí. Existeix un segon retrat, «Adele Bloch-Bauer II». WikiArt situa l'encàrrec d'aquest retrat el 1912. Klimt també la va pintar com a Pal·las Atena.

Quin marc escau a un pòster de Klimt? Per a les obres de Klimt on predomina l'or, preferim un marc negre, que fa ressaltar el daurat. El nostre marc negre d'alumini inclou un metacrilat protector i, quan el demanes amb un pòster, te l'emmarquem gratuïtament.

---

Sobre l'autor

Som l'equip de Moryarty. Des del 2015 busquem pòsters vintage en biblioteques, museus, col·leccions en línia, col·leccions privades i mercats, els restaurem a mà, un per un, i els imprimim al nostre taller de Barcelona sobre paper d'art de qualitat museística. L'or i els motius de Klimt depenen de la precisió del color. En restaurar-los, tenim cura de no alterar mai ni el disseny original ni els colors, que és justament el que aquestes obres necessiten.

Fonts

• Neue Galerie New York, «Retrat d'Adele Bloch-Bauer I»
• Belvedere Sammlung Online, Gustav Klimt
• Belvedere Sammlung Online, «Judit»
• Belvedere Sammlung Online, «Der Kuss (Liebespaar)»
• Secession, «Fris de Beethoven»
• Google Arts & Culture, «Fris de Beethoven»
• Google Arts & Culture (Belvedere), «El petó»
• Google Arts & Culture (Biblioteca Nacional d'Àustria), «Gustav Klimt i la Kunstschau del 1908»
• Google Arts & Culture, «Adele Bloch-Bauer I»
• Google Arts & Culture (MAK), «Nou cartons: part 8, Acompliment (Els amants)»
• Google Arts & Culture (Albertina), «Els estudis de Klimt per a Expectació al fris Stoclet»
• Google Arts & Culture (The Met), «El retrat de Mäda Primavesi de Klimt»
• The Metropolitan Museum of Art, Gustav Klimt - «Mäda Primavesi»
• The Met Custom Prints, «Mäda Primavesi», per Gustav Klimt
• MAK, «Gustav Klimt: expectació i acompliment»
• Viquipèdia, «Les pintures de Klimt per al sostre de la Universitat de Viena»
• Viquipèdia, «Judit I»
• Viquipèdia, «Retrat d'Adele Bloch-Bauer I»
• Viquipèdia, «Fris Stoclet»
• Viquipèdia, «Fris de Beethoven»
• Viquipèdia, Neue Galerie New York
• Jewish Women's Archive, Adele Bloch-Bauer
• Jewish Currents, «Les models jueves de Gustav Klimt»
• PMC, «Gustav Klimt i l'escola de medicina de Viena»
• PMC, «Ciència, art, societat i les pintures de Klimt per a la Universitat de Viena»
• Universitat Mèdica de Viena, «Gustav Klimt i l'escola vienesa de medicina»
• Factum Arte, «Medicina»
• Springer, «Gustav Klimt i l'escola de medicina de Viena»
• Springer, «Gustav Klimt und die Medizin»
• Classical Music, «Sexe, escàndol i l'estranya història del Fris de Beethoven»
• Australian Chamber Orchestra, «Gustav Klimt i Beethoven»
• 19th-Century Art Worldwide, «L'any Klimt a Viena, segona part»
• The Art Newspaper, «La tortuosa història del Fris de Beethoven de Gustav Klimt, espoliat pels nazis»
• Vienna Info, «El Fris de Beethoven de Klimt»
• Parkstone, «Poder, judicis i nazis: la història darrere d'Adele Bloch-Bauer I»
• Klimt-Datenbank, «Gustav Klimt en el seu apogeu»
• Klimt-Datenbank, «La família Primavesi»
• Klimt-Datenbank, «Els darrers anys»
• Web Gallery of Art, «Fris Stoclet: Acompliment», per Klimt
• Teacher Curator, «El retrat de Mäda Primavesi»
• Wikidata, Mäda Primavesi (1903–2000)
• WikiArt, «Retrat d'Adele Bloch-Bauer I», 1907
• Artvee, «Higiea»
• Secession NYARC, entrada de catàleg de «Judith und Holofernes», 1901