KARL BLOSSFELDT|11 MIN DE LECTURA

Què va inspirar l'art de Karl Blossfeldt

Set estudis de fulles, de falgueres, d'un calze, d'una inflorescència i de poncelles d'asclèpia, fets per a les classes, van donar lloc a un llibre que va fer que un professor de seixanta-tres anys fos mundialment famós. Darrere de les imatges hi ha una ala de libèl·lula desestimada, una aparició primerenca en una revista i un banquer amb bon ull per a l'art d'avantguarda.

AUTOR Moryarty

COMPARTEIX
Blossfeldt - «Urformen der Kunst», 1928
Karl Blossfeldt, domini públic, a través de Wikimedia Commons

L'obra més coneguda de Karl Blossfeldt va néixer allà on poques sèries fotogràfiques famoses comencen: en una aula. Els estudis en primer pla de tiges, beines i falgueres que es despleguen servien perquè els estudiants de disseny poguessin veure allò que passa desapercebut a simple vista. Set d'aquests estudis són el fil conductor de la història que ve a continuació. Publicat a Berlín el 1928, «Urformen der Kunst» va convertir un modest professor d'art en un dels fotògrafs més celebrats del seu temps.

Cadascun d'aquests set estudis va arribar al llibre per un camí diferent. Un va néixer d'una ala de libèl·lula desestimada; un altre va aparèixer en una revista dos anys abans que es publiqués el volum, i un tercer deu la seva difusió a un banquer amb bon ull per a l'art d'avantguarda. Els uneix una sola convicció: val la pena copiar les solucions formals que la natura troba dia rere dia, ja sigui a la taula de dibuix, a una reixa, al paper pintat o a una paret.

L'acant (Acanthus mollis) i les làmines del llibre venudes per emmarcar

El 1881, amb setze anys, Karl Blossfeldt va començar a fer d'aprenent de fonedor de ferro a la foneria artística de Mägdesprung, que fabricava reixes i portes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. El jove aprenent va aprendre a mirar una fulla com un dissenyador mira un material: com una cosa que cal estudiar abans de donar-li un ús. L'acant (Acanthus mollis), la planta ornamental clàssica de les columnes antigues, pertanyia de ple a aquell món. Per a Blossfeldt, les seves fulles dentades eren un tema d'estudi per a les classes, una estructura que l'alumnat podia examinar i després traslladar al treball del ferro, al paper pintat o a qualsevol altra superfície manufacturada.

Acant (Acanthus mollis)

L'estudi es va convertir en la làmina 92 de «Urformen der Kunst», el llibre que Ernst Wasmuth va publicar a Berlín el 1928. La llegenda hi diu «Acanthus mollis. Akanthus. Bärenklau»: el nom botànic en llatí seguit de dos noms alemanys. La fotografia figura entre 120 làmines numerades, cadascuna amb una nota explicativa, en un volum prologat pel galerista Karl Nierendorf. L'estudi de l'acant forma part, doncs, d'una col·lecció ordenada, no d'una publicació independent.

Els marxants d'art van veure en «Urformen der Kunst» una font d'imatges que valia la pena emmarcar. Martin Parr i Gerry Badger expliquen, en la seva història del fotollibre, que els marxants compraven exemplars del volum per desmuntar-los i vendre'n les làmines per separat, destinades a ser emmarcades i penjades. Una pàgina d'un llibre didàctic es va convertir en una imatge amb entitat pròpia. Quan penges una de les làmines botàniques del llibre a la teva habitació, hi veus el mateix que aquells marxants: una làmina que mereix un marc.

Polystichum munitum i l'experiment didàctic que va començar amb una libèl·lula

L'experiment que hi ha darrere de Polystichum munitum va començar, ves per on, amb una libèl·lula. Blossfeldt havia fet un model de grans dimensions d'una ala de libèl·lula per a les seves classes, i el director de l'escola el va considerar trivial. Segons l'assaig de Hanako Murata per al MoMA, Blossfeldt va respondre fent una fotografia ampliada de l'insecte. D'aquest episodi va néixer l'experiment didàctic amb fotografies ampliades.

Polystichum munitum

Aquest mètode va trobar el seu lloc al curs de modelatge que Blossfeldt va impartir a l'Institut del Museu Reial d'Arts i Oficis de Berlín entre el 1898 i el 1930. A les classes es treballava amb plantes vives. Blossfeldt mostrava a l'alumnat com es podien aplicar les solucions de la natura al treball del ferro i al disseny de paper pintat. Allò que havia començat com una resposta a un director escèptic va seguir sent un element central de la docència durant uns trenta anys.

L'estudi, que mostra una fulla de falguera espinosa ampliada sis vegades, es va convertir en la làmina 38 de «Urformen der Kunst». Quan el llibre va aparèixer el 1928, Blossfeldt tenia seixanta-tres anys, una llarga trajectòria docent al darrere i cap llibre de fotografia publicat. La làmina de la falguera és l'obra d'un professor pacient de més de seixanta anys, no la d'un jove fotògraf a l'inici de la carrera.

La National Gallery of Art conserva un fotogravat publicat d'aquesta làmina a la carpeta de làmines del llibre, una donació de Mary i Dan Solomon i del Patrons' Permanent Fund.

Cobea scandens i la càmera darrere dels primers plans de Blossfeldt

Karl Blossfeldt no va rebre mai una formació reglada en fotografia. Va arribar a la càmera com a escultor i professor que havia de resoldre un problema pràctic. L'alumnat necessitava examinar de prop les formes vegetals i, per fer-ho possible, Blossfeldt va construir un equip propi.

Cobea scandens

Les càmeres de fabricació pròpia duien lents d'augment fetes a mida, i les fonts publicades documenten ampliacions de fins a trenta vegades la mida natural d'una planta. Aquest era el límit de l'equip; per als estudis concrets feia servir ampliacions menors.

Cobea scandens mostra el mètode de fotografia en primer pla amb un augment modest, triat expressament. L'estudi mostra el calze de Cobaea scandens ampliat quatre vegades, una escala que s'indica a la llegenda publicada de la làmina. Una ampliació de quatre vegades és suficient per convertir una estructura petita, que fàcilment passa desapercebuda, en una cosa que l'alumnat pot estudiar: els circells que es cargolen, els nusos agrupats, la manera com la planta creix cap amunt. Blossfeldt no buscava mai l'espectacle, sinó fer visible allò que una observació corrent no revelaria. L'estudi del calze va aparèixer al llibre el 1928. El Rijksmuseum conserva un exemplar complet d'aquell volum, de manera que l'estudi publicat del calze s'hi conserva com una pàgina del llibre, no com una còpia catalogada per separat.

Adiantum pedatum va arribar als lectors de revistes abans que el llibre

No es pot assignar una única data a Adiantum pedatum. El Museum of Modern Art data el negatiu entre el 1898 i el 1926, cosa que significa que la fotografia existia molt abans del cèlebre volum. El moment en què es va fer i el moment en què es va publicar són diferents, i és fàcil confondre les dues històries.

Adiantum pedatum

Els primers lectors que la van veure impresa no havien comprat el llibre. La imatge va aparèixer a la revista «Uhu» el juny del 1926, a l'article de Robert Breuer «Grüne Architektur». La llegenda descrivia els brots cargolats com bàculs de bisbe, la forma que tenen les frondes joves de les falgueres quan travessen la terra cada any. Els lectors de la revista van conèixer la falguera dos anys abans del volum que va donar fama a Blossfeldt.

Al llibre es va convertir en la làmina 55 de «Urformen der Kunst». La llegenda identifica fulles joves enrotllades ampliades vuit vegades. El volum és l'edició del 1928 publicada per Ernst Wasmuth a Berlín, amb Karl Nierendorf com a coautor. La data del 1928 correspon al llibre, no a la fotografia.

Els exemplars conservats fan visible aquesta distinció. El MoMA de Nova York conserva una còpia d'època en gelatina de plata datada entre el 1924 i el 1932: aquesta datació correspon a la còpia física, no al negatiu ni a l'edició. La National Gallery of Art té un fotogravat datat el 1928, i el Los Angeles County Museum of Art conserva un rotogravat també datat el 1928.

Chrysanthemum parthenium i la decisió de Nierendorf d'exposar fotografies de plantes

Karl Nierendorf era banquer i col·leccionista d'art d'avantguarda. Quan es va fixar en les fotografies de plantes de Blossfeldt el 1925, hi va veure una cosa que havia quedat dins les aules: un conjunt d'obres que mereixia ser exposat com a art. Va animar Blossfeldt a exposar les fotografies que havia fet per a les classes.

Chrysanthemum parthenium

La primera exposició individual es va fer el 1926 a la galeria de Nierendorf a Berlín, on les fotografies de plantes es van penjar al costat d'escultures africanes. Aquella juxtaposició de plantes i escultures africanes suggeria que les fotografies es podien contemplar com a art i va donar prestigi a Blossfeldt entre artistes i col·leccionistes. El material aplegat per als dissenyadors industrials tenia ara un lloc en el món de l'art: les mateixes formes es mostraven públicament, a un públic diferent en una sala diferent.

El paper de Nierendorf va anar més enllà de l'exposició a la galeria. Després es va encarregar de l'edició de «Urformen der Kunst» i en va escriure la introducció. La seva implicació va abastar, doncs, des de la primera presentació pública fins al llibre mateix.

L'efecte va ser contundent. El llibre s'havia concebut com una eina didàctica per als dissenyadors industrials i comercials alemanys, però va convertir Blossfeldt en un fotògraf cèlebre amb una rapidesa sorprenent. Chrysanthemum parthenium és un testimoni d'aquest canvi: un fotogravat de la carpeta del 1928 que avui forma part de la col·lecció de la National Gallery of Art. La làmina mostra una sola fulla de matricària sobre un fons clar, amb els nervis i les vores dentades perfectament enfocats.

Allium ostrowskianum de material didàctic a làmina de col·lecció

L'estudi de la flor d'all va començar allà on van començar tots aquests estudis: a l'aula. La llegenda conserva la indicació dels sis augments al costat del nom botànic, de manera que la làmina manté la informació pràctica que un estudiant de disseny hauria necessitat.

Allium ostrowskianum

Se sap bé on es conserva la làmina publicada. La National Gallery of Art conserva un fotogravat titulat «Allium ostrowskianum», datat el 1928, dins la seva carpeta de «Urformen der Kunst»: la làmina tal com va circular al llibre. Un estudi relacionat d'Allium ostrowskianum és una còpia en gelatina de plata datada abans del 1928. Pertany a la Col·lecció Karl Blossfeldt de la Universitat de les Arts de Berlín i es va mostrar a l'exposició del 2009 «Estudis de plantes de Karl Blossfeldt i obres relacionades», a Colònia. A Viena, la col·lecció del mumok documenta una umbel·la de flors d'all ampliada sis vegades, una altra mostra del llarg treball de Blossfeldt sobre aquest mateix tema.

Cadascuna d'aquestes còpies té la seva pròpia fitxa, i els registres no confirmen que la làmina publicada i els estudis de Berlín i Viena mostrin la mateixa fotografia. El que sí que demostren és que els estudis de Blossfeldt sobre aquesta espècie es conserven avui en tres col·leccions diferents: la National Gallery of Art, la Col·lecció Karl Blossfeldt de la Universitat de les Arts de Berlín i el mumok de Viena.

Asclepias syriaca en un llibre que va ser un èxit de vendes internacional

Asclepias syriaca consta com una de les làmines de la carpeta del 1928 de «Urformen der Kunst». La seva publicació li va donar una difusió que ningú a les aules havia previst. El llibre estava pensat com un recurs didàctic i, en canvi, es va convertir en un èxit de vendes internacional.

Asclepias syriaca

Les edicions mostren l'abast d'aquesta difusió. Després de la primera en van arribar d'altres, entre les quals n'hi havia en anglès, francès i suec. Lectors de molt més enllà de l'escola d'arts i oficis de Berlín van obrir el llibre i van descobrir una tija d'asclèpia com si fos arquitectura. Els estudis de plantes s'havien fet per a estudiants de forja i de disseny de paper pintat, i ara arribaven a públic de tot el món.

El món de l'art va seguir els lectors. El 1929, un any després de la publicació del llibre, les fotografies de plantes de Blossfeldt van formar part de les exposicions cabdals «Film und Foto» i «Fotografie der Gegenwart». Els dissenyadors industrials de la Bauhaus van fer servir les fotografies com a material de referència. Així, una col·lecció didàctica va acabar influint en la mateixa pràctica del disseny per a la qual s'havia creat.

La làmina de l'asclèpia té una història posterior pròpia. El seu fotogravat va ingressar a la National Gallery of Art el 2006, adquirit i després donat per Mary i Dan Solomon i pel Patrons' Permanent Fund. Una pàgina d'un èxit de vendes es va convertir en una peça de museu: un bon resum del que li va passar al conjunt de l'obra de Karl Blossfeldt.

Aquests set estudis ens porten a una idea senzilla i persistent: les formes que els fotògrafs solen passar per alt són les que més val la pena observar. Blossfeldt va passar tres dècades ensenyant la mateixa lliçó amb una càmera de fabricació pròpia i una falguera, i el món va acabar donant-li la raó. La seva obra, làmina rere làmina, confirma aquesta idea.

Ho sabies?

  • Blossfeldt va néixer el 13 de juny del 1865 a Schielo, prop del Harz.
  • La descripció d'un llibreter indica que la primera edició de «Urformen der Kunst» es va limitar a 6.000 exemplars.
  • S'atribueix a Karl Nierendorf el rigor formal del llibre, que va més enllà d'un registre científic.
  • Les plantes de «Urformen der Kunst» es van fotografiar tan de prop i amb tant de detall que les làmines semblen gairebé imatges de microscopi.
  • El segon llibre de Blossfeldt, «Wundergarten der Natur», va aparèixer el 1932, l'any de la seva mort.
  • La publicació dels seus collages de treball el 2001 va plantejar dubtes sobre la seva vinculació amb la Nova Objectivitat.
  • El 2019, el Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid va exposar 40 fotografies de l'àlbum «Urformen der Kunst».

Preguntes sobre Karl Blossfeldt

Quan va començar Karl Blossfeldt a fer art? Va començar com a escultor: amb setze anys, el 1881, va entrar d'aprenent de fonedor de ferro a Mägdesprung. La seva fotografia de plantes va començar cap al 1898, quan necessitava formes que l'alumnat pogués estudiar a les classes. Les fotografies es mostraven als estudiants que visitaven el museu d'arts aplicades de Berlín.

Quin era el plantejament artístic de Karl Blossfeldt? Situava exemplars vegetals individuals sobre un fons neutre i els fotografiava frontalment, en blanc i negre i amb una gran nitidesa, perquè la seva estructura fos tan clara com un dibuix tècnic. L'objectiu era mostrar als estudiants de disseny formes que poguessin aplicar al treball del ferro i al paper pintat.

Quina és l'obra més famosa de Karl Blossfeldt? La fama de Blossfeldt va arribar a través de la sèrie, no d'una làmina concreta. Les 120 làmines de «Urformen der Kunst» es van rebre com un conjunt d'obres i, des del principi, es van comparar amb l'escultura africana.

Com aconseguia Karl Blossfeldt les seves fotografies en primer pla? Construïa les seves pròpies càmeres amb lents d'augment fetes a mida, capaces d'ampliar una planta fins a trenta vegades, i fotografiava els exemplars sobre un fons de cartolina llisa perquè cada detall es pogués distingir. Feia servir diferents escales d'ampliació per a cada estudi, com ara quatre o sis augments, per mostrar a l'alumnat formes que passen desapercebudes a simple vista.

On puc trobar pòsters i impressions de Karl Blossfeldt? Els set estudis que acabes de conèixer estan disponibles com a reproduccions a la nostra col·lecció de Botànica, impreses al nostre taller de Barcelona sobre paper mat de qualitat artística, en formats de l'A4 a l'A1. Pel que fa als originals, la National Gallery of Art, el MoMA de Nova York i el LACMA de Los Angeles conserven làmines i còpies de «Urformen der Kunst», i a Berlín i Viena es conserven estudis relacionats. Un marc d'alumini negre combina especialment bé amb aquestes làmines en blanc i negre.

Sobre l'autor

A Moryarty trobem els nostres pòsters en biblioteques, museus i col·leccions d'arxiu. Els restaurem un per un, a mà, sense alterar-ne el disseny ni els tons originals, i els imprimim al nostre taller de Barcelona sobre paper mat fine art amb tintes pigmentades de qualitat d'arxiu. Els estudis botànics tenen un lloc especial per a nosaltres, perquè els seus detalls en blanc i negre premien precisament la mirada atenta que les nostres reproduccions intenten preservar. Esperem que tornis a les fotografies per mirar-les amb aquesta mateixa atenció.

Fonts
Regresar al blog