HENRI-EDMOND CROSS|9 MIN DE LECTURA
Què fa singular l'art d'Henri-Edmond Cross
Un pintor deixa París per la costa de la mar Mediterrània i escriu a la seva mare que acaba de descobrir la felicitat. Les sis obres que reunim aquí expliquen quina forma va prendre aquella felicitat i cap on el va portar.
AUTOR Moryarty
L'art d'Henri-Edmond Cross mostra fins a quin punt un canvi de llum pot transformar un pintor. Cross era un neoimpressionista francès que el 1891 va deixar París i es va traslladar a la costa de la mar Mediterrània per motius de salut. Les sis obres que reunim aquí són posteriors a aquell trasllat: olis dels primers anys a la costa mediterrània, quadres de la Riviera de l'etapa de maduresa, una aquarel·la veneciana i una altra dels últims anys.
El que les distingeix no és un estil fix, sinó una manera de pensar en taques de color separades. Aquest mètode va anar canviant amb els anys: la influència de Seurat va donar pas a una pinzellada més lliure, i en les últimes aquarel·les Cross va combinar pinzell i ploma. El seu cercle també va canviar amb el temps. Després de la seva mort, les obres es van vendre a París, van passar per col·leccionistes nord-americans i van acabar a museus de Chicago, Washington, Filadèlfia, Cleveland i Nova York.
Com «Platja de Cabasson (Baigne-Cul)» va marcar el gir de Cross cap al puntillisme
El camí cap a «Platja de Cabasson» (Baigne-Cul) va començar amb una decisió presa per motius de salut. El 1891 Cross va deixar París per instal·lar-se a Cabasson, un petit nucli de la Côte d'Azur, perquè l'artritis reumatoide l'empenyia a buscar un clima més suau.
Ja feia anys que formava part del cercle neoimpressionista. El 1884 havia estat un dels fundadors de la Société des Artistes Indépendants i comptava Camille Pissarro, Georges Seurat i Paul Signac entre els seus amics. Tot i això, no va adoptar la seva pinzellada dividida fins que va arribar a la costa de la mar Mediterrània el 1891.
En aquesta escena de platja va aplicar el mètode de manera sistemàtica. Els petits traços i punts de color, organitzats en gradacions tonals acurades, fan que el quadre sigui alhora un paisatge i un estudi del color i la calor de la regió. Aquesta construcció pacient s'allunyava de les pinzellades més ràpides i intuïtives dels impressionistes, orientades a captar els canvis fugaços del temps.
El deute amb Seurat va més enllà dels punts. D'ell va prendre la construcció decorativa de la superfície pictòrica i una anàlisi abstracta del paisatge.
El quadre anticipa els paisatges idealitzats amb figures de Matisse, que més endavant va treballar amb Cross.
Un dels primers propietaris va ser el baró Eberhard von Bodenhausen-Degener, de Múnic, que va viure del 1868 al 1918. Avui pertany a l'Institut d'Art de Chicago i actualment no s'exposa.
Què va passar amb «Calanque des Antibois» després de la mort de Cross
«Calanque des Antibois» és un oli sobre tela dels primers anys de Cross a la costa mediterrània. Forma part de les seves primeres vistes de la costa del sud, un conjunt en què aplica la tècnica divisionista que Georges Seurat havia desenvolupat a finals de la dècada de 1880. Cross aplica la pintura en petits punts vermells, taronges, blaus i violetes.
El quadre va figurar com a lot 24 a la venda pòstuma de les seves obres a l'Hôtel Drouot de París el 28 d'octubre de 1921, onze anys després de la seva mort, el 1910. Després va passar per les mans del marxant parisenc Léopold Zborowski.
El 1950 el col·leccionista nord-americà John Hay Whitney va comprar el quadre, que així va passar del mercat d'art parisenc a una col·lecció nord-americana. Més de tres dècades després, el 1982, va ingressar a la Galeria Nacional d'Art de Washington com a part de la Col·lecció John Hay Whitney.
En l'exposició del 1998 al 1999 dedicada als setze quadres donats per John Hay Whitney i la seva esposa, Betsey Cushing Whitney, la Galeria Nacional va triar aquest quadre com a imatge principal.
Què va canviar en l'estil de Cross a «Dues dones vora la mar Mediterrània»
«Dues dones vora la mar Mediterrània» és una marina de la costa provençal que Cross va pintar el 1896, cinc anys després d'instal·lar-se al sud.
El que havia canviat aleshores era la mida de cada pinzellada. En lloc del puntillisme granular que practicava a París, Cross aplica pinzellades més grans i lliures, semblants a les tessel·les d'un mosaic. Pinta tota l'escena en blaus i violetes freds, amb tocs de groc, taronja i rosa, mentre les dues dones seuen a la vora del mar.
La Fundació Barnes proposa comparar el quadre amb «Les models» de Seurat, pintat entre 1886 i 1888, per veure com va canviar la tècnica de punts.
L'original es conserva a la Fundació Barnes de Filadèlfia, amb el número d'inventari BF436. La nota de recerca de la fundació sobre el quadre s'intitula «Voldria pintar la felicitat», un desig que lliga amb la felicitat que Cross va trobar al sud.
Qui va donar «El núvol rosa» a Cleveland
La calidesa dels anys de Cross a la Riviera es respira a «El núvol rosa», un oli sobre tela. Datat cap al 1896, pertany a l'etapa de maduresa, quan construïa les seves vistes de la Riviera amb tocs de color a la manera neoimpressionista. El mateix artista el va titular «Le Nuage rose». Un núvol rosa domina el cel sobre l'aigua blava i la terra verda.
Uns anys abans havia deixat París per Saint-Clair, un petit poble de la costa de la mar Mediterrània. Cross patia un reumatisme persistent i es trobava millor en aquell clima més suau. Va escriure a la seva mare que acabava de descobrir la felicitat en aquella regió.
El poble es va convertir en un punt de trobada. Joves pintors que aviat serien coneguts com els fauves, entre ells Henri Matisse, visitaven Cross a Saint-Clair, i les seves vistes de la Riviera els van servir d'inspiració.
El quadre va passar per la Galerie Hopkins-Custot de París, que el va vendre als col·leccionistes Nancy F. i Joseph P. Keithley.
El 2020 el matrimoni Keithley va donar «El núvol rosa» al Museu d'Art de Cleveland. L'obra es va sumar a una donació de més d'un centenar d'obres, una part de les quals s'ha promès al museu però encara no s'ha lliurat.
Com un viatge amb la seva dona va donar lloc a «Venècia, la Giudecca»
«Venècia, la Giudecca» és fruit d'un viatge que Cross va fer amb la seva dona el 1903. El full mostra velers sobre l'aigua blava, amb el perfil baix dels edificis venecians a l'horitzó.
A diferència dels olis dels apartats anteriors, aquest full combina aquarel·la, grafit i carbonet sobre paper vitel·la blanc gruixut.
Com el seu amic íntim i veí Paul Signac, Cross feia esbossos a l'aquarel·la per preparar els olis, que podien requerir mesos de treball al taller.
El full recorda les aquarel·les que Signac feia abans de veure les de l'última època de Paul Cézanne el 1908.
L'original va arribar al Museu Metropolità d'Art de Nova York amb la Col·lecció Robert Lehman el 1975.
Per què «Paisatge amb estrelles» recorda la pintura japonesa
«Paisatge amb estrelles» pertany als últims anys de Cross a Saint-Clair, on el seu amic íntim Paul Signac vivia a prop. Forma part de la seva última etapa com a aquarel·lista, abans de morir a Saint-Clair el 1910.
El full reuneix dues maneres de treballar. Cross pinta el cel solcat d'estrelles amb aquarel·la sobre paper vitel·la blanc, i dibuixa el paisatge de sota amb ploma i tinta.
El cel es compon de pinzellades llargues i discontínues, pròpies de les últimes obres de Cross. Les estrelles són d'un groc lluminós que contrasta amb el blau intens del voltant.
Segons el Museu Metropolità d'Art, el tractament impressionista del paisatge té un ressò de la pintura japonesa. El paisatge de la part inferior, lleument simplificat, s'estén sota un cel sembrat d'estrelles.
Com l'aquarel·la de Venècia, aquest full va arribar al Museu Metropolità amb la Col·lecció Robert Lehman el 1975.
Allunya't unes passes de qualsevol d'aquestes obres i els tocs de color separats es barrejaran als ulls. El mateix passa quan en penges una làmina a la paret. Ho pots veure en aquesta vista de la costa amb pins alts o en la seva altra vista de la llacuna de Venècia del 1903.
Ho sabies?
- La Galerie Druet de París va acollir la primera exposició individual de Cross el 1905, i el 1907 Félix Fénéon va organitzar una retrospectiva a la Galerie Bernheim-Jeune.
- Durant aquell mateix viatge a Venècia, Cross va pintar la Festa del Redentore, la festa amb què Venècia dona gràcies per haver sobreviscut a la pesta del 1576.
- El seu oli «Regata a Venècia», que va pintar entre 1903 i 1904, es conserva al Museu de Belles Arts de Houston.
- Nascut a Douai el 1856, el pintor figura al catàleg del Museu Metropolità amb tots dos cognoms, Cross i Delacroix.
- La botiga del Museu Metropolità d'Art ha creat un mocador de seda a partir de «Paisatge amb estrelles».
Preguntes freqüents sobre Henri-Edmond Cross
Per quin estil artístic és conegut Henri-Edmond Cross? Cross és conegut com un neoimpressionista que treballava amb el color dividit, la tècnica sovint anomenada puntillisme. Al cercle de Seurat i Signac, anomenaven taques les pinzellades individuals.
Quan va començar Henri-Edmond Cross a pintar amb la tècnica del puntillisme? Va començar el 1891, l'any que va deixar París i es va traslladar al sud per motius de salut. Una d'aquelles primeres obres del sud representa una cala de la mar Mediterrània i avui es troba a Washington.
Per què Henri-Edmond Cross es va canviar el nom? Cross va néixer amb el nom d'Henri-Edmond-Joseph Delacroix. Va canviar el cognom per Cross per evitar confusions amb Eugène Delacroix, el pintor romàntic que l'havia precedit.
Per quins quadres d'Henri-Edmond Cross puc començar? Per veure com va passar al color dividit, comença per «Platja de Cabasson (Baigne-Cul)». Per la llum de la Riviera de l'etapa de maduresa, fixa't en «El núvol rosa», i per l'aquarel·la de viatge, mira «Venècia, la Giudecca».
On es troben els quadres originals? Les sis obres comentades en aquest article formen part de col·leccions públiques nord-americanes: l'Institut d'Art de Chicago, la Galeria Nacional d'Art de Washington, la Fundació Barnes de Filadèlfia, el Museu d'Art de Cleveland i el Museu Metropolità d'Art de Nova York.
Sobre l'autor
Moryarty té més de 2.000 pòsters vintage, i els restaurem un per un a mà sense alterar-ne el disseny ni els colors originals. Imprimim cada pòster al nostre taller de Barcelona sobre paper mat de belles arts de 230 g/m², amb tintes pigmentades d'arxiu. Si et sorgeix cap pregunta mentre llegeixes, ens pots escriure.
Fonts
- «Platja de Cabasson (Baigne-Cul)», Institut d'Art de Chicago
- «Platja de Cabasson (Plage de baigne-cul)», Biblioteca AMICA
- «Calanque des Antibois», Galeria Nacional d'Art
- «Donacions de John Hay Whitney i la seva esposa a la nació», Galeria Nacional d'Art
- «La platja de Saint-Clair», Museum Barberini
- «Notes de recerca: Henri-Edmond Cross», Fundació Barnes
- «El núvol rosa», Museu d'Art de Cleveland
- «Color, sensació i memòria», Museu d'Art de Cleveland
- «El núvol rosa», Wikidata
- «Els quadres d'Henri-Edmond Cross 2: aigua i llum», Eclectic Light
- «Canals de Venècia 1903-1910», Eclectic Light
- «Paisatge amb estrelles», Museu Metropolità d'Art
- «Venècia, la Giudecca», Museu Metropolità d'Art
- «Paisatge», Museu Metropolità d'Art
- Henri-Edmond Cross, Allen Memorial Art Museum
- Biografia d'Henri-Edmond Cross, Olivier Malingue
- Fitxa d'«El núvol rosa», Internet Archive
- «L'altre Delacroix», The Met Store