Amanda Almira Newton va il·lustrar fruita per al Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) del 1896 al 1928. Durant aquells trenta-dos anys va pintar més de 1.200 aquarel·les, la majoria de pomes, per a la col·lecció d'aquarel·les pomològiques de l'USDA, el gran registre visual de la fruita conreada als Estats Units. Amb les seves aquarel·les, exemplars concrets de taronges, raïm, alvocats i nous van quedar documentats per a la posteritat. Els originals es conserven a la National Agricultural Library, i la seva obra també arriba a les parets en forma d'impressions botàniques.

Quatre estudis de la col·lecció mostren de seguida la varietat de la seva obra. Aquest estudi de Citrus nobilis del 1908 és dels primers anys de la seva carrera, mentre que aquest alvocat del 1916 és d'una etapa posterior. Un gotim de raïm verd i un gotim de raïm negre datat el 1912 mostren la mateixa fruita documentada en dues làmines diferents. El departament la va mantenir en plantilla durant tant de temps perquè calia registrar cada fruit amb prou detall per tal que, anys després, es pogués distingir una varietat d'una altra.

Per què necessitava l'USDA imatges de fruita?

El Departament d'Agricultura es va crear el 1862, en plena Guerra Civil, quan Abraham Lincoln va signar la llei que el va establir. El primer comissionat d'Agricultura dels Estats Units va ser Isaac Newton, un agricultor amb experiència pràctica, no pas el físic anglès amb qui compartia nom. Isaac Newton era l'avi d'Amanda Newton. Va ocupar el càrrec fins que va morir, el 1867.

A finals del segle XIX, els vivers dels Estats Units venien centenars de varietats de pomes, peres, préssecs i raïm amb nom propi, i molts d'aquells noms designaven fruites diferents segons l'estat. Un nom, tot sol, no podia descriure el color d'una pera que madurava ni les clapes aspres i marronoses de la pell d'una poma. Els productors i els investigadors necessitaven un registre que no canviés quan la fruita madurés o desaparegués.

L'USDA va organitzar els registres de fruita per respondre precisament a aquesta necessitat. Cada aquarel·la es conservava amb el nom de l'exemplar, el lloc d'origen i la data en què s'havia pintat. Així, un investigador a Washington podia comparar fruita enviada des d'Oregon, Michigan i Geòrgia sense haver d'acumular exemplars que es podririen a la taula. Els productors també disposaven d'una referència per comprovar els seus conreus.

Una aquarel·la tenia un avantatge respecte de la fruita: conservava els trets visibles quan l'exemplar ja no hi era. La corba d'una tija, les taques de la pell o la pruïna d'un gra de raïm quedaven fixades al paper durant dècades. Per a un departament que volia saber què produïen realment els horts dels Estats Units, aquella permanència valia molt més que el que costaven les hores de feina d'una artista.

Quin paper va tenir a l'arxiu de fruita de l'USDA?

El 1896, una dècada després que la col·lecció comencés a prendre forma, Newton es va incorporar a l'USDA. S'hi va quedar fins al 1928. Amb més de trenta anys de servei, va ser una de les artistes que més temps hi van treballar. El projecte havia començat el 1886 i va continuar després de la seva marxa, amb artistes que hi van treballar tant abans com després d'ella.

Al llarg de la seva carrera va fer més de 1.200 aquarel·les, la gran majoria de pomes. És una part considerable d'una col·lecció que avui supera de llarg les set mil pintures. Les làmines es van anar acumulant de manera constant durant unes tres dècades, any rere any, exemplar rere exemplar.

A l'arxiu de fruita formava part d'un petit equip d'artistes, entre els quals hi havia diverses dones, en una època en què les institucions científiques oferien poques feines estables a les dones. Deborah Griscom Passmore, Mary Daisy Arnold i Ellen Isham Schutt van pintar moltes de les làmines més conegudes de la col·lecció, i van coincidir amb Newton al departament.

Com que la col·lecció es va reunir per servir de recurs científic compartit, els artistes que hi participaven no solien fer-se famosos gràcies a aquesta feina. Newton signava les obres, però cada làmina havia de documentar la fruita, no promocionar qui l'havia pintat. Això explica en part el que fa interessant la seva història avui: Newton és una persona identificable dins d'un sistema pensat per produir registres anònims i intercanviables.

Per què va pintar tantes pomes?

La resposta senzilla és que hi havia moltíssimes pomes per pintar. A començaments del segle XX, l'horticultura dels Estats Units havia produït milers de varietats de poma amb nom propi. La paraula poma incloïa fruits que gairebé no s'assemblaven. Una varietat podia ser verda, petita i àcida; una altra, grossa, dolça i amb estries vermelles. El nom genèric no permetia identificar-les.

Una aquarel·la podia conservar els trets visibles més importants: la forma del fruit, la llargada i el gruix de la tija, la textura i el color de la pell, o la disposició del calze a la base. Si aquests detalls anaven acompanyats del nom de la varietat i de l'origen de l'exemplar, la làmina es convertia en un document de treball, no sols en una imatge.

Al nostre catàleg hi ha dos estudis de pomes fets amb cinc anys de diferència. Aquest estudi de Malus domestica del 1908 representa una poma vermella. Aquest estudi del 1913 en representa una de verda.

Hi ha una distinció important. L'estudi de la poma verda del 1913 porta l'etiqueta Malus domestica, el nom científic de la pomera conreada com a espècie. No és el nom d'una varietat. A l'arxiu original de l'USDA, moltes làmines tenen una identificació més precisa, com ara el nom d'una varietat comercial concreta, que sovint apareix al registre digitalitzat. Si una fitxa de catàleg només indica Malus domestica, cal entendre-ho com el nom de l'espècie, no com una identificació de la varietat conreada que es va pintar.

Què va pintar, a més de pomes?

Tot i que les pomes dominen la seva producció, els estudis datats de Newton mostren fruites molt diverses. Citrus nobilis apareix el 1908, i Citrus sinensis, el 1916. Els dos noms distingeixen el grup de les mandarines del de les taronges dolces: una mostra de la precisió de l'arxiu, fins i tot dins d'una mateixa família de fruites.

Entre les obres disponibles, el raïm apareix almenys de dues maneres. El gotim de raïm verd no té data al nostre catàleg, de manera que és millor no atribuir-li cap any. El gotim de raïm negre està datat el 1912. Junts mostren per què l'arxiu tractava cada exemplar per separat: un gotim verd i un de negre plantejaven reptes diferents de color i de llum.

El 1908 va pintar nespres del Japó a la branca i un tamarinde. El 1915 va pintar un mangostà, i el 1916, un alvocat. Aquestes fruites importades i subtropicals van entrar al registre de l'USDA al costat de les pomes i les peres dels horts dels Estats Units. L'arxiu reflectia allò que els productors i importadors del país començaven a conrear i a portar al mercat.

A més de la fruita d'arbre, també hi ha nous i maduixes. Un estudi de nous del 1911 i un de maduixes (Fragaria) del 1912 mostren l'amplitud de la seva obra. Entre les làmines datades també hi ha un estudi de peres del 1908 i un de préssecs del 1911. El més tardà d'aquest grup és l'estudi de caquis del 1923; el d'una aranja del 1919 és una mica anterior. Aquests estudis van del 1908 al 1923.

Què aportaven els seus models de fruita en cera?

A més de les més de 1.200 aquarel·les, Newton va fer uns tres-cents models de fruita en cera. Treballava, doncs, amb dues tècniques: la pintura i el modelatge en cera.

Una aquarel·la registra una fruita des d'un punt de vista escollit. Un model, en canvi, es pot girar amb la mà i permet veure'n la forma arrodonida des de tots els costats. Per a un científic o un productor, la diferència podia tenir un interès pràctic. Era més fàcil estudiar el volum de la base d'una pera o l'aplanament de la part superior d'un préssec en un objecte tridimensional que en una sola vista pintada.

La cera també exigia una tècnica diferent. Per donar color a un model, calia construir els tons de la superfície i els reflexos sobre un objecte sòlid, en lloc d'aplicar aiguades sobre paper. Els models eren reproduccions de la fruita a mida natural.

Què va passar amb la seva obra quan va deixar l'USDA?

Newton va deixar de treballar per a l'USDA el 1928. L'arxiu que havia ajudat a construir, però, va continuar. Les seves aquarel·les van romandre als registres del departament i, amb el temps, van passar a formar part de les col·leccions especials de la National Agricultural Library, on avui es conserven juntament amb les obres dels seus companys.

La digitalització ha canviat la manera de consultar la seva obra. La National Agricultural Library permet cercar en línia dins la col·lecció pomològica i consultar les imatges, les dates, els noms de les fruites i, quan consta a la làmina original, la procedència de l'exemplar. Ara, des d'Europa, es pot trobar en qüestió de segons una poma o una nou pintada per Newton. Durant gairebé tot el temps que ha passat des que va pintar les aquarel·les, això hauria estat impensable.

Signava les làmines amb les inicials A.A. Newton, sense escriure-hi el nom complet. Les inicials permeten relacionar cada làmina amb el seu nom als registres de la col·lecció.

Així, la col·lecció fa dues funcions alhora. És un testimoni de l'aspecte que tenia la fruita conreada als Estats Units en un moment concret, procedent d'arbres determinats i documentada sota supervisió científica. I també és l'obra recognoscible d'una artista meticulosa.

On queden bé les impressions botàniques emmarcades a casa?

La majoria dels estudis de fruita de Newton encaixen de manera natural en una cuina, un menjador o un passadís. Pots veure'ls tots a la nostra col·lecció d'Amanda Almira Newton. Per a una paret damunt de la taula del menjador, aquest estudi de cítrics del 1908 i aquest gotim de raïm verd formen una bona parella en format A3, cadascun amb un marc de pi clar. Els dos motius lliguen bé, i els marcs clars eviten que la paret es vegi carregada.

Si busques una peça més gran, aquest estudi d'un alvocat del 1916 queda bé en format A2 damunt d'un aparador de cuina. La mida més gran s'adiu amb l'amplada del moble, i l'obra combina verds i grocs. Si prefereixes el raïm, el gotim de raïm negre del 1912 queda bé en format A3 i posa a la paret del menjador una nota més fosca, de color de vi.

En un racó per esmorzar, dos estudis en format A3 fan una parella alegre. Les maduixes del 1912 són el motiu més familiar, mentre que les nespres del Japó a la branca són més discretes i inesperades. S'equilibren a l'altura dels ulls.

Per a un espai més petit, l'estudi de nous del 1911 queda bé en format A4 al costat d'un escriptori o en un tros estret de paret, sobretot amb un marc de pi negre. Els marrons i blancs de l'estudi escauen a un racó de treball on una fruita de colors vius desentonaria.

Ho sabies?

• La pomologia, la branca de la botànica que estudia la fruita, pren el nom de Pomona, la deessa romana dels arbres fruiters i els horts.
• L'USDA es va crear el 1862, el mateix any que la Homestead Act i la Morrill Land-Grant College Act.
• El 2015 es van publicar escaneigs d'alta resolució de la col·lecció d'aquarel·les pomològiques de l'USDA, arran d'una sol·licitud presentada per Parker Higgins en virtut de la Freedom of Information Act.
• Abans que la fotografia en color fos fiable, l'aquarel·la era la manera més segura de registrar el color exacte de la pell d'una fruita per a l'estudi.
• La Divisió de Pomologia de l'USDA, que va encarregar les pintures, es va establir el 1886.
• Isaac Newton va morir mentre ocupava el càrrec, el 1867.

Preguntes habituals sobre Amanda Newton

Amanda Newton era parenta del científic Isaac Newton? No. El seu avi Isaac Newton era agricultor i el primer comissionat d'Agricultura dels Estats Units. El físic Isaac Newton va morir el 1727, molt abans que existís el departament.

Què va pintar Amanda Newton a més de pomes? Va pintar cítrics, raïm, peres, préssecs, caquis, maduixes, nous, alvocats, nespres del Japó, tamarindes i mangostans. La seva obra també inclou uns tres-cents models de fruita en cera, molt menys habituals que les seves aquarel·les.

On puc veure les seves aquarel·les originals? La National Agricultural Library de l'USDA ha digitalitzat la col·lecció d'aquarel·les pomològiques, que es pot consultar en línia. Si cerques A.A. Newton, trobaràs les seves làmines amb les dates i les notes sobre cada exemplar.

Per què les dates de les seves impressions de fruita són tan diferents? El projecte de l'USDA va continuar sense interrupció durant dècades. Un estudi de cítrics del 1908 i un alvocat del 1916 documenten moments diferents d'una mateixa feina prolongada; no són peces d'una sèrie amb dates contradictòries.

Puc demanar un pòster de Newton ja emmarcat? Els marcs es venen per separat, però, si compres un marc amb un pòster, te l'emmarquem de franc i te l'enviem. Pots veure les opcions a la nostra col·lecció de marcs.

Les aquarel·les d'Amanda Newton són de domini públic? Sí. Les va fer mentre treballava per a l'USDA; per tant, els originals són obres del govern dels Estats Units i són de domini públic en aquell país. Per això se'n poden imprimir lliurement reproduccions d'alta qualitat.

Pòsters de la nostra col·lecció

• Fragaria (Amanda Almira Newton, 1912)
• Nespres del Japó (Eriobotrya Japonica) (Amanda Almira Newton, 1908)
• Prunus Domestica (Amanda Almira Newton, 1888)
• Nous (Amanda Almira Newton, 1911)

---

Sobre l'autor

A MORYARTY trobem els nostres pòsters en biblioteques, museus, col·leccions privades i mercats, i després els imprimim al nostre taller de Barcelona en paper fine art de qualitat museística. Els estudis de fruita d'Amanda Newton són obres a les quals tornem sovint: precises, fetes amb paciència i plenes de color. Les seves taronges i pomes queden tan bé a la paret d'una cuina d'avui com quedaven damunt d'una taula de l'USDA.

Fonts

• National Agricultural Library de l'USDA, col·lecció d'aquarel·les pomològiques
• Col·lecció d'aquarel·les pomològiques de l'USDA, Wikipedia
• National Agricultural Library de l'USDA, col·lecció d'història de l'USDA
• National Archives, documents del Departament d'Agricultura
• Amanda Almira Newton, Wikipedia