Sobre l'artista
Per un artista desconegut. Caucas converteix el nom d'una regió en una invitació a viatjar l'any 1950. L'atribució facilitada no identifica cap dissenyador ni entitat promotora; la destinació és, doncs, el principal referent històric. Bona part del Caucas pertanyia aleshores a la Unió Soviètica, i les seves poblacions turístiques del mar Negre s'associaven amb vacances reparadores. Sotxi, especialment, havia esdevingut un important centre de turisme de sanatori. Aquest context va més enllà de l'evasió vora el mar: la promesa de lleure del pòster reflecteix una època en què el descans organitzat formava part de la vida pública soviètica.
L'obra
Les vacances comencen aquí com una idea, no pas com un itinerari. El nom Caucas promet tota una regió i deixa que qui viatja imagini com seria l'estada. No s'hi identifica cap hotel ni servei de transport: la invitació no es limita a una sola localitat turística. L'atractiu d'aquest pòster de publicitat turística de 1950 rau en aquesta obertura: una destinació representa l'allunyament de la rutina. Vista avui, aquesta impressió vintage també planteja una pregunta sobre el turisme: quina part del viatge comença amb l'expectativa, abans de comprar cap bitllet?
Estil i característiques
Un cavall blanc alça una pota davantera davant la riba verd fosc. La roba negra del genet gairebé es confon amb el fons, mentre uns accents vermells en destaquen la figura. Els troncs alts de les palmeres guien la mirada cap a fulles negres superposades, amb raigs daurats molt junts que baixen al darrere. A la llunyania, els perfils escarpats de les muntanyes s'estenen sobre fileres d'onades daurades. A sota, CAUCASUS ocupa tota l'amplada amb majúscules allargades. La paleta reduïda dona un aspecte nocturn a aquest paisatge costaner, tot i que els raigs suggereixen llum que s'escampa pel cel, més que no pas foscor absoluta.
En la decoració d'interiors
Penja aquest pòster vertical sobre un aparador baix de noguera en una sala de lectura, on la llum de tarda reveli el contrast entre les palmeres negres i les lletres daurades. Un marc negre prim recordaria els troncs sense introduir-hi cap altre color dominant. Deixa lliure la paret del voltant perquè el petit cavall convidi a acostar-s'hi. La foscor de la imatge contrasta amb l'arrebossat clar sense cobrir-lo del tot. Una impressió d'art de format generós permetria distingir les fines onades daurades des de la butaca de lectura propera.
