Sobre l'artista
Henri Matisse va recórrer al paper pintat i a les tisores quan retallar es va convertir, per a ell, en una manera de dibuixar directament amb el color. La seva obra Jazz, publicada per Tériade el 1947, va traslladar aquest mètode a un llibre d'artista de vint làmines reproduïdes amb la tècnica de l'estergit. Le Cirque obre la sèrie: el circ és, doncs, la primera trobada del lector amb els retalls de l'última etapa de Matisse. En lloc de dibuixar un artista de circ i omplir-ne després el contorn, va construir la imatge amb formes separades. En aquesta reproducció, el moviment sembla néixer just allà on un retall toca l'altre.
L'obra
El circ promet un espectacle que desapareix tan bon punt els artistes abandonen la pista. Matisse va situar aquesta experiència fugaç al començament de Jazz, un llibre on les imatges acompanyen les seves reflexions manuscrites. El títol suggereix improvisació, tot i que les làmines no il·lustren cap cançó ni cap actuació concreta. Le Cirque no anunciava un espectacle real: convida a imaginar-ne un dins les pàgines del llibre. Aquest origen canvia la manera de mirar la imatge. Al principi, demanava al lector que girés full, no pas que comprés una entrada.
Estil i característiques
Primer crida l'atenció una gran superfície blava; després apareix l'acròbata negre, dins un espai blanc inclinat a la dreta. Les extremitats apunten en direccions diferents i fan que la figura sembli moure's. A l'esquerra, una franja groga conté lletres vermelles i negres disperses, mentre unes lletres taronges travessen el blau. Unes cintes blanques creuen la banda vermella superior i baixen cap a l'escena. A la part inferior, una forma vermella sembla prolongar l'escenari més enllà del marc. La geometria dels retalls dona moviment a aquesta composició abstracta sense dibuixar-hi una pista de circ literal.
En la decoració d'interiors
En una sala d'estar lluminosa, aquest pòster horitzontal es pot penjar damunt d'un moble baix de roure: el blau trenca la quietud de la paret. Des d'una butaca al davant, es distingeix la figura negra després que les lletres hagin guiat la mirada per la composició. Un sol coixí vermell pot reprendre la forma del marge inferior, sense repetir tots els colors de la imatge. Així, un únic detall estableix el diàleg amb l'habitació. Damunt del moble, la composició aporta moviment, mentre que la senzillesa del mobiliari deixa reposar la mirada.
