Jacquot i Coco, duet de micos Pòster

Sobre l'artista

Jacquot i Coco protagonitzen aquest pòster de Charles Lévy per a l'Ambassadeurs, un anunci que ens acosta al París de la Belle Époque. Lévy està vinculat a la litografia per a espectacles populars, fet que situa l'obra entre el teatre i l'art comercial. Als Champs-Élysées, l'Ambassadeurs oferia vetllades de cafè concert. Per conèixer l'obra de Charles Lévy, aquest anunci de 1888 és un punt de partida concret: promociona una atracció amb nom propi en un local parisenc, no una escena imaginària de fauna tropical.

L'obra

Una vetllada a l'Ambassadeurs prometia trencar amb la rutina dels bulevards. Jacquot i Coco eren l'atracció d'aquest pòster publicitari de 1888, que anunciava micos ensinistrats al públic dels Champs-Élysées. Com a cafè concert, el local combinava begudes i espectacles en directe: l'actuació formava part d'una sortida social, no d'una visita a un teatre convencional. El pòster conserva aquella invitació comercial i el paper dels espectacles amb animals en l'entreteniment popular del segle XIX. Avui documenta allò que el local oferia, no pas micos observats en el seu hàbitat natural.

Estil i característiques

Un fons vermelló s'obre entre les tiges de bambú, mentre tres micos petits s'enfilen i s'estiren damunt de dos animals més grossos asseguts. Marques fosques solquen el pelatge marró i les cares pàl·lides sobresurten del fullatge. A sota, fulles llargues i punxegudes s'obren en ventall al voltant de la parella. El nom Ambassadeurs, de color crema, travessa una franja negra superior; les lletres vermelles de Jacquot & Coco ocupen el peu sobre un fons pàl·lid. La mirada segueix els animals del bambú a l'espessor vegetal. En aquest pòster vertical, la vegetació tropical gairebé encercla les figures inferiors, però deixa espais vermells oberts al voltant dels micos que s'enfilen.

En la decoració d'interiors

Imagina aquesta escena damunt d'un aparador de noguera, al racó de menjador d'un pis parisenc. Un llum de sostre amb pantalla il·lumina la taula propera, mentre el vermell escalfa visualment la paret de guix clar. Tria un marc negre estret que reprengui la franja del nom Ambassadeurs i deixa prou paret lliure perquè les figures es distingeixin des d'una cadira. Aquí, la decoració pren com a referència el cafè concert: els micos acompanyen el sopar. L'obra situa un fragment concret de la vida nocturna parisenca en l'espai domèstic.