-
'Pòsters molt bonics. La qualitat és fantàstica i els vam rebre molt ràpid!'
-
'Una botiga que s'ha de visitar sí o sí. Hi ha una varietat immensa de pòsters. Hi vam passar més d'una hora!'
-
'Perfecte per trobar un regal. Els preus estan molt bé. I també te'l poden emmarcar i embalar al moment'
Sobre l'artista
Un paisatge podia ser un camp d'experimentació per a Georges Valmier, que va passar del cubisme a la pintura plenament abstracta. A principis dels anys vint, el marxant parisenc Léonce Rosenberg va començar a donar suport a la seva obra a través de la Galerie de l’Effort Moderne, una plataforma important per al cubisme després de la Primera Guerra Mundial. Paysage data de 1920, quan els temes recognoscibles encara sustentaven els seus experiments. Aquest paisatge mostra aquella transició: sense abandonar el món visible, el pintor es replantejava fins a quin punt calia conservar-lo en un quadre.
L'obra
Paysage vol dir paisatge, un tema familiar que Valmier abordava en un moment de revisió artística a França. Feia només dos anys que havia acabat la Primera Guerra Mundial; el cubisme oferia una alternativa a representar un indret com una simple vista. El títol no identifica cap destinació: deixa l'escenari obert i ens convida a considerar el paisatge mateix com a tema. L'interès no rau en un lloc documentat, sinó en una pregunta sobre la representació: com pot un quadre transmetre l'experiència d'un indret sense reproduir-ne els elements identificables?
Estil i característiques
Les formes vermelles semblants a teulades atreuen la mirada cap a la meitat superior, on fragments angulars clars suggereixen edificis entre plans verds. Una franja blau fosc baixa pel centre, al costat d'una forma ocre alta. El vermell rovell s'estén pel centre inferior, mentre estretes zones roses interrompen els tons foscos. Línies fines i sinuoses travessen les grans taques de color; petites ziga-zagues i traços fistonats evoquen fullatge sense descriure cap arbre concret. La mirada alterna entre indicis arquitectònics i formes que es resisteixen a ser identificades. El pòster vertical concentra aquests fragments i deixa poc espai buit.
En la decoració d'interiors
Imagina aquesta obra damunt d'un aparador baix de noguera, en una sala de lectura on la llum de tarda arriba a una butaca de lli cru. Des de la porta, primer destacaria la franja blava; al costat de la butaca, seria més fàcil resseguir les línies fines i errants. Un marc prim i fosc evocaria els verds més profunds sense competir amb el vermell superior. En una decoració sòbria, aquest paisatge cubista concentraria el color en un sol punt. Pocs elements al voltant deixarien espai perquè els petits traços es fessin visibles durant una pausa en la lectura.