Sobre l'artista
August Gerasch presenta el til·ler d'estiu com una espècie per estudiar, no només com un arbre per admirar de lluny. Aquesta il·lustració botànica, atribuïda a Gerasch i datada el 1889, pertany a una època en què les làmines de plantes ajudaven els lectors a identificar espècies. La impressió vintage no retrata cap indret concret: l'arbre n'és el protagonista. Gerasch relaciona el til·ler adult amb els detalls que es podrien examinar de prop. Així, aquesta obra botànica del segle XIX té una funció que va més enllà de la decoració amb paisatges.
L'obra
Com es pot reconèixer un til·ler d'estiu quan no és florit? Gerasch no es limita a donar-ne el nom: convida a observar la planta a diferents escales. El nom de til·ler d'estiu designa habitualment la Tilia platyphyllos, o til·ler de fulla gran, un arbre present en parcs i avingudes d'Europa. La làmina de 1889 segueix el criteri didàctic de les il·lustracions d'història natural: l'arbre sencer dona context als detalls que permeten identificar-lo. Avui, com a pòster vintage, la imatge conserva aquesta pregunta sobre com reconèixer l'espècie, encara que pengi lluny d'on s'estudiaria la planta.
Estil i característiques
Una capçada espessa ocupa gairebé tota la part superior de la pàgina. Entre les petites fulles verdes s'entreveuen branques més fosques. El tronc baixa fins a una taca tènue de terra; després, la mirada va cap al branquilló florit de la part inferior dreta. Les flors pàl·lides destaquen damunt de fulles nervades. A l'altra banda hi ha un estudi senzill d'una branqueta, prop de dos diagrames ocres. El paper de color crema envolta els detalls i permet seguir els canvis d'escala. La impressió d'art conserva la finor del dibuix botànic, en lloc de recórrer a les grans formes pròpies dels pòsters gràfics.
En la decoració d'interiors
En un estudi, pots penjar el pòster vertical damunt d'un escriptori estret de roure, contra una paret arrebossada de tons càlids. Un marc prim i fosc recorda el marró del tronc sense restar protagonisme als estudis de les fulles. Des de la cadira, l'arbre es veu com un conjunt; quan t'hi acostes, apareixen els exemplars més petits. Aquest canvi de perspectiva dona sentit a l'obra en una habitació dedicada a la lectura. Entre pàgines, el til·ler et convida a tornar-hi amb la mirada, mentre el marc discret deixa l'escriptori al centre de l'espai.
