-
'Pòsters molt bonics. La qualitat és fantàstica i els vam rebre molt ràpid!'
-
'Una botiga que s'ha de visitar sí o sí. Hi ha una varietat immensa de pòsters. Hi vam passar més d'una hora!'
-
'Perfecte per trobar un regal. Els preus estan molt bé. I també te'l poden emmarcar i embalar al moment'
Sobre l'artista
Karl Schnebel converteix una zebra en una invitació a passar la tarda al Zoologischer Garten en aquesta obra de 1903. El seu nom, al costat de l'animal, identifica l'autor sense desviar l'atenció de la visita anunciada. L'encàrrec presenta Schnebel davant d'una tasca pràctica: convèncer el públic de pagar l'entrada a un zoo que també oferia música en directe. L'obra documenta la trobada entre imatge animal i entreteniment públic. El concert militar anunciat la situa en la Belle Époque i donava als visitants un altre motiu per passar-hi la tarda.
L'obra
L'entrada costava cinquanta pfennigs, i el mateix anunci prometia música més tard. Els infants menors de deu anys pagaven la meitat, i el gran concert militar començava a les quatre de la tarda. Una sola invitació reunia la visita al zoo i el programa musical. Aquest anunci de principis del segle XX conserva aquella trobada entre natura i lleure organitzat, sense haver-la d'explicar al públic de l'època. Avui, els preus i l'hora precisos concreten aquella forma de lleure, amb les dades necessàries per planificar la visita.
Estil i característiques
La zebra abaixa el cap sobre el límit entre un fons gairebé negre i una superfície ocre. Les ratlles crema es corben al voltant del tors ample i s'estrenyen a les potes, conduint la mirada cap al text alemany. Petites formes pàl·lides al costat del cap esquitxen la foscor. A sota, ZOOLOGISCHER GARTEN ocupa dues línies de majúscules gruixudes, mentre que un enorme 50 domina l'anunci de l'entrada. El text petit s'aplega sota les xifres fins a prop del marge inferior. Les ratlles ondulants contrasten amb les lletres compactes: l'animal sembla tenir més moviment que el text.
En la decoració d'interiors
Imagina aquest pòster vertical sobre un moble baix de roure en un estudi, davant d'una butaca fosca. Un marc negre estret reprendria el fons de la zebra; la superfície ocre donaria calidesa al conjunt sense eclipsar les vetes de la fusta. Penjada sola, a l'altura de la mirada quan llegeixes, l'obra convida a fer una pausa entre pàgines per llegir l'anunci del concert. En una composició centrada en aquest moble, la zebra seria el motiu principal; la tipografia mantindria el vincle amb una tarda concreta d'entreteniment públic del 1903.